Vés al contingut

Manuel Armiñán Gutiérrez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Armiñán Gutiérrez
Biografia
Naixement1827 Modifica el valor a Wikidata
Benavente (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1891 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Capità general de les Illes Balears
31 gener 1888 – 19 juliol 1891
← Zacarías González GoyenecheAntonio Moltó y Diaz-Berrio →
Senador al Senat espanyol
28 novembre 1887 – 14 juliol 1891
Circumscripció electoral: Pinar del Río, Camagüey
Diputat al Congrés dels Diputats
20 maig 1879 – 28 juny 1887 – Pascual Goicoechea y Peiret →
Circumscripció electoral: l'Havana
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manuel Armiñán Gutiérrez (Benavente, 1827 - Barcelona, 14 de juliol de 1891) fou un militar i polític espanyol, senador per Cuba i Capità general de les Illes Balears durant la minoria d'edat d'Alfons XIII.

En 1843 ingressà en l'Acadèmia General Militar i en 1847 fou ascendit a subtinent d'infanteria. Va lluitar a la guerra dels matiners i en 1848 va participar en l'atac a la Plaça Mayor de Madrid. En 1857 fou destinat a Cuba, on fou ascendit a capità. Després participà en l'annexió de Santo Domingo (1860), on fou ferit, i en 1864 acompanyà al general Joan Prim i Prats en la intervenció francesa a Mèxic. Durant aquestes accions va ascendir a comandant i tinent coronel, i el 1870 arribaria a coronel. Després fou enviat novament a Cuba, on es va enfrontar a Máximo Gómez i participà en l'acció de Guásimas, mercè la qual fou condecorat. En 1874 fou ascendit a brigadier i tornà a la Península, on va participar en la tercera guerra carlina. El desembre de 1875 fou nomenat comandant general de Santa Clara i en desembre de 1876 fou ascendit a mariscal de camp i nomenat segon cap de la Capitania general de Cuba.[1]

A les eleccions generals espanyoles de 1879 fou elegit diputat pel districte de l'Havana, escó que va revalidar a les 1881, 1884 i 1886.[2] En 1887 fou ascendit a tinent general i nomenat president de la Junta Superior Consultiva de Guerra, alhora que era escollit senador per Pinar del Río, càrrec que va ocupar fins 1990.[3] El 1888 fou nomenat Capità general de les Illes Balears, i durant el seu mandat va crear una comissió que va aixecar un plànol topogràfic de Palma i voltants.[4] En juliol de 1891 va emmalaltir i es traslladà a Barcelona, on va morir poc després.[5]

Referències

[modifica]
  1. Manuel Armiñán Gutiérrez, a Hijos Ilustres de Grado
  2. ARMIÑAN Y GUTIERREZ, MANUEL, Índex històric del Congrés dels Diputats
  3. ARMIÑAN Y GUTIÉRREZ, MANUEL al web del Senat
  4. Juan Tous Meliá Palma a través de la cartografía (1596-1902), p. 339
  5. Las corbatas ganadas en Ultramar