Manuel Barbado Viejo

Manuel Barbado Viejo
O.P

Biografia
Naixement	17 juliol 1884 La Cortina, Ḷḷena
Mort	3 maig 1945 (60 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	psicòleg
Organització	Orde dels Predicadors
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Orde religiós	Orde dels Predicadors

Manuel Barbado Viejo (La Cortina, La Pola, Astúries, 17 de juliol 1884 - Madrid, 3 de maig de 1945) fou un religiós i psicòleg asturià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia

Ingressà en 1899 al convent de Zafra de l'Orde dels Predicadors, i després passà a la Casa de l'Ordre a Almagro, on estudià filosofia i teologia, alhora que feia ciències naturals a la Universitat de Madrid i a la Universitat de Sevilla. En 1908 fou ordenat sacerdot.

De 1911 a 1915 va donar classe de teologia i filosofia a l'Escola de l'Orde a Almagro, i de 1915 a 1918 fou professor a l'Escola de Cuevas del Almanzora (Almeria). El 1918 fou enviat al Col·legi Angelicum de Roma com a professor de psicologia experimental. Va publicar articles a les revistes Angelicum, Xenia Thomistica, o La Ciencia Tomista sobre psicologia experimental i psicologia racional.

En 1940 fou cridat per les noves autoritats franquistes, que el nomenaren regent de l'Institut Luis Vives de Filosofia i del San José de Calasanz de Pedagogia, annexos al Consell Superior d'Investigacions Científiques. En 942 fou nomenat membre del Consell Nacional d'Educació. El 14 de novembre de 1944 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir el 3 de maig de 1945 i la cerimònia d'enterrament es va fer a l'església del convent de Santo Domingo el Real.

Obres

• Introducción a la Psicología Experimental (1928)
• ¿Cuándo se une el alma al cuerpo? (1943)

Referències

Premis i fites
Precedit per: Miguel Asín Palacios	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 14 1944-1945	Succeït per: Enric Pla i Deniel