Manuel Bardina i Prat

Manuel Bardina i Prat
Biografia
Naixement	27 maig 1915 ; Barcelona
Mort	segle XX (>1980)
Activitat
Ocupació	empresari, compositor
Gènere	Sardana

Manuel Bardina i Prat (Barcelona, 27 de maig del 1915 – ?>1980) va ser compositor de sardanes i un dels fundadors de la revista Serra d'Or.

Biografia

Estudià amb el mestre Grau i amb Cassià Casademont. Durant molts anys visqué a Castellbell i el Vilar i treballà a Montserrat^[1] en tasques diverses. Manuel Bardina va ser el 1955 un dels fundadors de la revista Serra d'Or,^[2] publicació que originalment constava com a "portaveu del Chor Montserratí i revista dels treballadors del santuari".

El seu germà Amadeu Bardina i Prat (de les Joventuts del Partit Comunista de Catalunya) morí al local del CADCI en els fets del sis d'octubre del 1934, amb només 27 anys.

Obres

El bazar de los juguetes, filigrana musical (1952), amb música de Francesc Vila i Ginferrer i lletra de Jaume Sech i Manuel Bardina
Himne per als joves d'Acció Catòlica de Montserrat

Sardanes

Antonieta (1948)
La bonica "Pepitón"
Carmeta bonica
Donzelles de Monistrol
En Martinet de Montserrat
Festa de joventut (1954)
Gentil Maria Dolors
Maria Pilar
La més bella de Molins
Nit de Montserrat, per a cor i cobla, dedicada a l'abat Aureli Maria Escarré
Palau solitari
La Pepeta del Borràs (1949)
El petit Miquelet
La petita del bar Serra (1946), enregistrada per la Cobla Jovenívola de Sabadell al CD Sardanes santvicentines (Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià, 2004. Ref. 5.1938)
Petita Immaculada
Records de Cornellà

Bibliografia

Manuel Bardina Prat, retrat i breus notes biogràfiques al Carnet del sardanista 899 (10 de gener del 1963) p.5

Notes

↑ Xavier Garcia i Soler Memòria i confessió (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992) en fa ressenya des del coneixement personal: en Manuel Bardina havia estat sergent de l'exèrcit república durant la guerra civil espanyola i posteriorment havia menat una existència errant fins que Pere Tarrés el conegué i el recomanà als monjos de Montserrat. Primer va fer de manobre, posteriorment de guarda del monestir. Garcia també rememora una ballada de sardanes feta a la plaça del monestir amb en Bardina xiulant com a únic instrument, i portant el ritme escrupolosament perquè els dansaires poguessin seguir el ball. Garcia també hi conta que pel 1986 va escriure un llibre dedicat a en Bardina (però no se n'ha localitzat cap exemplar en catàlegs de biblioteques)
↑ Manuel Bardina apareix citat com a fundador de Serra d'Or en el llibre de Josep Massot i Muntaner Els creadors del Montserrat modern (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1979), que indica que al 1957 encara formava part de la redacció. També surt citat i fotografiat en l'article de Massot La primera etapa de "Serra d'Or", Serra d'Or 591 (2009) p.14-18

Enllaços externs

[1] Xavier Garcia i Soler Memòria i confessió (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992) en fa ressenya des del coneixement personal: en Manuel Bardina havia estat sergent de l'exèrcit república durant la guerra civil espanyola i posteriorment havia menat una existència errant fins que Pere Tarrés el conegué i el recomanà als monjos de Montserrat. Primer va fer de manobre, posteriorment de guarda del monestir. Garcia també rememora una ballada de sardanes feta a la plaça del monestir amb en Bardina xiulant com a únic instrument, i portant el ritme escrupolosament perquè els dansaires poguessin seguir el ball. Garcia també hi conta que pel 1986 va escriure un llibre dedicat a en Bardina (però no se n'ha localitzat cap exemplar en catàlegs de biblioteques)

[2] Manuel Bardina apareix citat com a fundador de Serra d'Or en el llibre de Josep Massot i Muntaner Els creadors del Montserrat modern (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1979), que indica que al 1957 encara formava part de la redacció. També surt citat i fotografiat en l'article de Massot La primera etapa de "Serra d'Or", Serra d'Or 591 (2009) p.14-18

[1]

[2]