Manuel Blanco Tobío
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 octubre 1919  Lérez (Pontevedra) |
| Mort | 3 juny 1995 (75 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Partit | Falange Española Tradicionalista y de las JONS |
| Família | |
| Pare | Segismundo Blanco Cuesta |
| Premis | |
Manuel Blanco Tobío (Lérez, Pontevedra, 29 d'octubre de 1919 - Madrid, 3 de juliol de 1995) va ser un periodista i escriptor espanyol.
Biografia
[modifica]Nascut a Lérez el 29 d'octubre de 1919,[1][2] va iniciar la seva carrera periodística en el setmanari El Español i a les publicacions Fantasía i La Estafeta Literaria. Periodista d'ideologia «blava»,[3] col·laboraria a Ràdio Nacional d'Espanya i amb els periòdics pertanyents a la Cadena de Prensa del «Movimiento». En 1946 es va incorporar al diari Pueblo com a comentarista de política internacional; això li va permetre ser enviat especial d'aquest diari Europa, Amèrica i Orient Mitjà. Posteriorment seria nomenat corresponsal Pueblo a Nova York[4] i a l'ONU. Dirigí el diari Arriba,[5][6] entre 1966 i 1970.
EEn 1970 va ser nomenat director de la Escola Oficial de Periodisme, a Madrid.[7]
Entre juliol i octubre de 1973 va exercir el càrrec de director general de Cultura popular,[8] exercint posteriorment com a director general de premsa.[9] En 1976 va ser nomenat delegat nacional de Premsa i Ràdio del Moviment, en substitució d'Emilio Romero, sent de fet l'últim a ocupar aquest càrrec.[10] Va cessar d'aquest càrrec a l'abril de 1977.
Periodista consolidat i autor de diverses obres, al llarg de la seva carrera va rebre diversos premis: : «Mariano de Cavia»,[11] «González-Ruano» o «Javier Bueno». Va morir a Madrid en 1995.
Obres
[modifica]- —— (1948). El Kominform, quinta columna del comunismo (con el texto íntegro de la declaración de Varsovia). Madrid.
- —— (1963). USA, patalogía de la prosperidad Madrid: Bullón.
- —— (1964). El guapo americano y el feo ruso. Barcelona: Planeta.
- —— (1966). La América invisible. Madrid: Editora Nacional.
- —— (1966). Vísperas del juicio final. Barcelona: Planeta.
- —— (1979). Cinco zorros plateados. Sedmay.
Referències
[modifica]- ↑ Dove, 1992, p. 188.
- ↑ Cisquella, Erviti i Sorolla, 2002, p. 38-39.
- ↑ Sánchez Rada, 1996, p. 75.
- ↑ García Galindo i et al., 2002, p. 373.
- ↑ Greciet, 1998, p. 127.
- ↑ Lafuente Soler, 2002, p. 27.
- ↑ Pareja Olcina, 2013, p. 87n.
- ↑ Cisquella, Erviti i Sorolla, 2002, p. 38.
- ↑ Fontes i Menéndez, 1996, p. 199.
- ↑ Sánchez Rada, 1996, p. 39.
- ↑ Pérez Mateos, 2002, p. 635.
Bibliografia
[modifica]- Cisquella, Georgina. La represión cultural en el franquismo. Anagrama, 2002.
- Dove, John C. Who's who in Spain 1992. Verlag AG, 2000.
- Fontes, Ignacio. El parlamento de papel. La mirada gráfica, el enfoque literario. Fragua, 1996.
- García Galindo, Juan Antonio. La comunicación social durante el franquismo. Diputación Provincial de Málaga, 2002.
- Greciet, Esteban. Censura tras la censura. Crónica personal de la transición periodística. Fragua, 1998.
- Lafuente Soler, Myriam. La ideología del Diario Madrid. Historia del cierre de un periódico en la época franquista. Fundación Universidad Católica San Antonio, 2002.
- Pareja Olcina, María. El periódico Mediterráneo durante la transición española (1975-1982). Castellón de la Plana: Universidad Jaime I, 2013.
- Pérez Mateos, Juan Antonio. ABC: historia íntima del diario. Cien años de "un vicio nacional". Libro-Hobby-Club, 2002.
- Sánchez Rada, Juan. Prensa, del movimiento al socialismo: 60 años de dirigismo informático. Fragua, 1996.
Enllaços externs
[modifica]- Notícies sobre Manuel Blanco Tobío a El País
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juan Cueto Alas Mondoñedo no existe |
Premi César González-Ruano 1983 |
Succeït per: Jaime Campmany A tumba abierta |
| Precedit per: Manu Leguineche |
Premi Javier Bueno 1987 |
Succeït per: Lorenzo López Sancho |