Vés al contingut

Manuel Casanova Carrera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Casanova Carrera
Biografia
Naixement1889 Modifica el valor a Wikidata
Sanlúcar de Barrameda (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Almansa (província d'Albacete) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 28 maig 1956 – Francisco Gomez Ballesteros →
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Sindicat Nacional de l'Espectacle
7 novembre 1951 – 8 maig 1956
← Jesús Suevos Fernández-Jove – Francisco Gomez Ballesteros →
Procurador a Corts
7 novembre 1951 – 5 abril 1952
← Jesús Suevos Fernández-Jove
Governador civil de Toledo
16 febrer 1939 – 6 desembre 1944
← Silvano Cirujano – Blas Tello → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, polític Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manuel Casanova Carrera (Sanlúcar de Barrameda, 1889 - Almansa, 29 de setembre de 1961) va ser un periodista, escriptor i polític espanyol. Al llarg de la seva carrera va arribar a exercir com a director de diversos periòdics, col·laborant a posteriori amb la premsa del «Movimiento». Durant la Dictadura franquista seria governador civil de la província de Toledo i procurador en les Corts franquistes.

Biografia

[modifica]

Nascut en la localitat gaditana de Sanlúcar de Barrameda, va fer estudis de dret per la Universitat de Sevilla.[1] Des de molt jove es va dedicar al periodisme. Instal·lat a Saragossa, en la seva joventut va dirigir el Diario de Avisos i el Diario de Huesca,[2][3] així com el setmanari d'Osca La Prensa. Posteriorment dirigiria l' Heraldo de Aragón entre 1934 i 1938.[4][5] En aquesta etapa saragossana arribaria a mantenir una relació sentimental amb la pianista aragonesa Pilar Bayona.[6]

Després de l'esclat de la Guerra civil es va adherir a les forces revoltades i va arribar a treballar com a reporter de guerra. Durant una visita al capdavant de Madrid va ser fet presoner pels republicans,[7] fou empresonat i posteriorment condemnat a mort.[n. 1] Després de dos anys de captivitat va tornar a la zona revoltada per un bescanvi de presoners entre tots dos bàndols.[1]

Home totalment identificat amb el franquisme, va exercir com a governador civil de la província de Toledo entre 1939 i 1944.[10] Durant el seu mandat va designar al ginecòleg José Rivera Lema com a alcalde de Toledo, al desembre de 1939; no obstant això, a causa dels conflictes que tots dos van mantenir, Rivera seria destituït en 1941 i substituït per Andrés Marín.[10] Al març de 1945 va ser nomenat director la setmanari gràfic Fotos,[11] pertanyent a l'anomenada «Premsa del Movimiento». Posteriorment va dirigir el diari esportiu Marca,[12] entre 1946 i 1947. Afeccionat al món de la tauromàquia,[13] també va arribar a dirigir durant un temps el setmanari taurí El Ruedo.[12]

En 1951 va ser nomenat cap del Sindicat Nacional de l'Espectacle,[n. 2] càrrec que va mantenir fins que fou cessat el 1956.[15]

Va morir en un accident de trànsit el 29 de setembre de 1961, prop de Almansa, als 72 anys.[16]

Distincions

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ En 1938 seria succeït per Pascual Martín Triep com a director d' El Heraldo de Aragón.[8] Durant la seva etapa en la presó va travar una estreta amistat amb el polític Luis Lucia.[9]
  2. ↑ En qualitat de tal, també va ser designat Procurador en les Corts franquistes.[14]

Obres

[modifica]
  • —— (1941). Se prorroga el estado de alarma. Memorias de un prisionero. Editorial Católica Toledana.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Don Manuel Casanova, Jefe nacional del Sindicato del Espectáculo», ABC (11 d'octubre de 1951), p. 31
  2. ↑ Fernández Clemente, 1997, p. 78.
  3. ↑ Fernández Clemente i Forcadell, 1979, p. 115.
  4. ↑ Bayona, 2015, p. 76.
  5. ↑ Aróstegui, 1988, p. 104.
  6. ↑ Baiona, 2015, p. 76, 193.
  7. ↑ Martínez Cachero, 2009, p. 123.
  8. ↑ Veras Sanz, 1995, p. 17.
  9. ↑ Comes, 2002, p. 427.
  10. ↑ 10,0 10,1 González Madrid, 2006.
  11. ↑ Jurado Morales, 2012, p. 172.
  12. ↑ 12,0 12,1 Vived Mairal i Alcalá, 2002, p. 115.
  13. ↑ Bayona, 2015, p. 76, 193.
  14. ↑ Cortes Españolas: «Disponiendo la inclusión en la lista de Procuradores del Jefe del Sindicato del Espectáculo, don Manuel Casanova Carreras». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sense cursiva, pàg. 5017. ISSN: 0212-033X.
  15. ↑ Secretaría General del Movimiento: «Decreto de 8 de mayo de 1956 por el que cesa en el cargo de Jefe del Sindicato Nacional del Espectáculo el camarada Manuel Casanova Carrera». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sense cursiva, pàg. 3137. ISSN: 0212-033X.
  16. ↑ «Mueren en accidente de circulación Don Manuel Casanova y su esposa», ABC (30 de setembre de 1961), pág. 65
  17. ↑ Secretaría General del Movimiento: «Orden de 20 de julio de 1953 por la que se concede el ingreso en la Orden de Cisneros, con la categoría de Encomienda con Placa, al Ilustrisimo señor don Manuel Casanova Carrera». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 4447. ISSN: 0212-033X.

Bibliografia

[modifica]
  • Aróstegui, Julio. Historia y memoria de la Guerra Civil. Encuentro en Castilla y León: Salamanca, 24-27 de septiembre de 1986. Junta de Castilla y León, 1988. 
  • Bayona, Antonio. Pilar Bayona. Biografía de una pianista. Prensas universitarias de Zaragoza, 2015. 
  • Comes, Vicent. En el filo de la navaja. Biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943). Biblioteca Nueva, 2002. 
  • Fernández Clemente, Eloy. Historia de la prensa aragonesa. Guara, 1979. 
  • Fernández Clemente, Eloy. Gente de orden. Aragón durante la dictadura de Primo de Rivera, 1923-1930. 4. Ibercaja, 1997. 
  • González Madrid, Damián Alberto. “Sin novedad en el Alcázar”. El trifundo de la reacción en Toledo (1936­-1945). Comisiones Obreras, 2006, p. 48-63. ISBN 84-690-0957-5. 
  • Jurado Morales, José. Las razones éticas del realismo. «Revista Española» en la literatura del medio siglo. Sevilla: Renacimiento, 2012. ISBN 978-84-8472-885-6. 
  • Martínez Cachero, José María. Liras entre lanzas. Historia de la literatura "nacional" en la Guerra Civil. Editorial Castalia, 2009. 
  • Veras Sanz, Francisco Javier. Cien años de ilustraciones en Heraldo de Aragón, 1895-1995. Institución Fernando el Católico, 1995. 
  • Vived Mairal, Jesús. Ramón J. Sender: Biografía. Páginas de Espuma, 2002. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Casanova_Carrera&oldid=33127543»