Vés al contingut

Manuel Crisafes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Crisafes
Biografia
Naixement1440 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1463 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (22/23 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor, cantor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1440 Modifica el valor a Wikidata - 1463 Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 12c11d9a-89ad-4247-b8cd-d75313a9195e Modifica el valor a Wikidata

Manuel Ducas Crisafes (grec medieval: Μανουὴλ Δούκας Χρυσάφης, Manuïl Ducas Khrisafis, fl. 1440-1470) fou el principal músic romà d'Orient del segle xv. Crisafes, cantant, compositor i teòric de la música, fou descrit com «el nou Cucuzeles» pel seu admirador, el compositor cretenc Joan Plusiadí. És l'autor de com a mínim 300 obres, incloent-hi cicles modals gairebé complets d'ordinaris de la missa (al·leluiaris, querubicons i comunions), estíqueres melòdiques per a festes mòbils i fixes de tot l'any, composicions sense lletra i salms, tant simples com melòdics, per a les matines i les vespres.

No se sap gaire cosa sobre la seva vida a banda del fet que fou lampadari a la cort de Constantinoble i que rebé encàrrecs dels dos últims emperadors romans d'Orient, Joan VIII Paleòleg i Constantí XI Paleòleg. En sobreviuen dos autògrafs, un de juliol del 1458 al Monestir dels Ibers (Mont Atos) i un altre de juliol del 1463 a la col·lecció del Palau de Topkapı. Fou un dels pocs músics romans d'Orient que escrigueren sobre qüestions teòriques. El seu tractat Sobre la teoria de l'art del cant i certes opinions errònies que alguns tenen al respecte, que ha sobreviscut fins avui en dia, és una guia inestimable de la música romana d'Orient i l'evolució del cant romà d'Orient cap al final del període Paleòleg.

Bibliografia

[modifica]
  • Andonópulos, Spíridon. «The Life and Works of Manuel Chrysaphes and the Figure of Composer in Late Byzantium» (en anglès). Universitat de la City de Londres, 2015.
  • The Treatise of Manuel Chrysaphes, the Lampadarios: [Περὶ τῶν ἐνθεωρουμένων τῇ ψαλτικῇ τέχνῃ καὶ ὧν φρουνοῦσι κακῶς τινες περὶ αὐτῶν] On the Theory of the Art of Chanting and on Certain Erroneous Views that some hold about it (Mount Athos, Iviron Monastery MS 1120, July 1458) (en anglès). 2. Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, 1985. ISBN 978-3-7001-0732-3. 
  • Kajdan, Aleksandr. Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6. 
  • Polemis, Demétrios I. The Doukai: A Contribution to Byzantine Prosopography (en anglès). Londres: Athlone Press, 1968, p. 116.