Vés al contingut

Manuel Cussó-Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Cussó-Ferrer
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaTolosa
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócineasta, director de cinema, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0193784 Allmovie: p692834 TMDB.org: 1140976 Modifica el valor a Wikidata

Manuel Cussó-Ferrer (Cornellà de Llobregat, 1948) és un cineasta català que viu a cavall entre Tolosa de Llenguadoc (França) i Barcelona però voluntàriament ha escollit ser venecià i des de 2005, cada any passa un mes a Venècia.

Trajectòria

[modifica]

Va estudiar enginyeria electrònica i, marcat per l'època de la postguerra, va marxar a l'exili com a protesta per la detenció del militant del MIL, Salvador Puig i Antich. Entre el 1972 i el 1978 va residir en diverses ciutats europees (Brussel·les, Zúric i París), on es va formar en arts teatrals i es va llicenciar en cinematografia al Conservatoire Libre du Cinéma Français. El 1978 retorna a Barcelona i treballa com a tècnic en algunes produccions cinematogràfiques, en publicitat i en sèries de televisió. Col·labora com a ajudant de direcció en una vintena de llargmetratges. El 1987 va crear la seva pròpia productora, KRONOS PLAYS&FILMS, amb la que produeix bona part de la seva obra com a autor-productor. Cal destacar en aquesta època els seus dos curts: Màgia a Catalunya (1983) i Museu d'ombres (1984); que precedirien la seva òpera prima: Entreacte (1988).

El 1991 va dirigir L'última frontera, una pel·lícula rodada a Portbou, Colera i la Serra de l'Albera i precursora en documentar la mort de Walter Benjamin. El llargmetratge va participar en la secció Fòrum del Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1992 i es va exhibir en una trentena de festivals i ciutats d'arreu del món.

L'any 2000 va estrenar Babaouo.[1] Actualment participa en seminaris, exposicions i en altres projectes cinematogràfics.

Obra

[modifica]
  • 1977 - Un Dieu sans regard (curt)
  • 1979 - L' Estatut de Catalunya (curt co-dirigit amb Antoni Verdaguer)
  • 1981-1982 - El gran Teatre del Liceu: un espai que mira al 2000 (curtmetratge co-dirigit amb Xavier Juncosa)
  • 1983 - Màgia a Catalunya (curtmetratge)
  • 1984 - Museu d'ombres (curtmetratge)
  • 1989 - Entreacte
  • 1992 - L'última frontera [2]
  • 1994 - Gaudí, la remor d'una línia (curtmetratge)
  • 1995 - Manresa Hbf (curtmetratge)
  • 2000 - Babaouo[3]

Referències

[modifica]
  1. Rodríguez Marchante, E. ««Babaouo», un viejo guión de Dalí que se asoma por la ventana del DVD». ABC, 02-07-2004 [Consulta: 28 març 2017].
  2. País, Ediciones El «Los últimos días de Walter Benjamin, llevados al cine» (en castellà). EL PAÍS, 07-05-1991.
  3. Àngel Comas. Diccionari de llargmetratges: el cinema a Catalunya després del franquisme, 1975-2003. Cossetània Edicions, 1 gener 2003, p. 34–. ISBN 978-84-96035-96-6.