Vés al contingut

Manuel Dacosse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Dacosse
Biografia
Naixement1977 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Uccle (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmanudacosse.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1449624 Allocine: 588908 TMDB.org: 1207545 Modifica el valor a Wikidata

Manuel "Manu" Dacosse (Uccle, 1977) és un director de fotografia belga. És conegut pel seu treball amb els directors Hélène Cattet i Bruno Forzani a les pel·lícules Amer (2009), L'Étrange Couleur des larmes de ton corps (2013), i Laissez bronzer les cadavres (2017), les dues últimes de les quals li van valer el Premi Magritte per Millor fotografia.[1]

Va col·laborar amb el director François Ozon a L'Amant doble (2017) i Gràcies a Déu (2019); aquest últim va rebre cinc nominacions a la 25a cerimònia dels Lumières, inclòs a la Millor Fotografia per Dacosse.[2] Ha participat entre altes pel·lícules a Torpedo (2012), Mobile Home (2012), Tasher Desh (2012), Alleluia (2014), La Dame dans l'auto avec des lunettes et un fusil (2015), Évolution (2015), Axolotl Overkill (2017), Adoration (2019), i The Silencing (2020).[3]

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Belgium's Magritte Awards: 'Our Struggles' Takes Top Prize». The Hollywood Reporter, 02-02-2019 [Consulta: 3 febrer 2019].
  2. Goodfellow, Melanie. «Les Misérables leads nominations in France’s Lumière awards». Screen International, 03-12-2019. [Consulta: 18 novembre 2020].
  3. «Manuel Dacosse: Filmographie» (en french). Cinergie. [Consulta: 18 novembre 2020].
  4. «Magritte 2019 : "Nos batailles" et "Girl" au sommet, "Ni juge ni soumise" meilleur documentaire». La Libre Belgique, 2 février 2019..
  5. «La producción vasca ‘El Hoyo’ gana el Festival de Sitges». La Vanguardia, 12-10-2019..