Manuel Dias (El Vell))
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1559  Alpalhão (Portugal) (en)  |
| Mort | 1639 (79/80 anys) Macau portuguès (Imperi Portuguès) |
| Activitat | |
| Ocupació | missioner, astrònom, matemàtic |
Manuel Dias (el Vell) (Alpalhão Portalègre 1559 - Macau 1639) jesuïta portuguès, astrònom, matemàtic, missioner a l'Índia, Japó i a la Xina durant els regnats de l'emperador Wanli i de l'emperador Taichang de la Dinastia Ming.[1]
Biografia
[modifica]Manuel Dias, conegut també com Manuel Dias el Vell, per distingir-lo d’un altre jesuïta homònim que era contemporani, Manuel Dias el Jove (1574-1659), també missioner a la Xina. Va néixer el 1559 a Portalègre (Portugal). El 30 de desembre de 1576 va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús a Évora. A finals de 1587 va ser ordenat sacerdot i el 9 de juliol de 1595 va fer els darrers vots a Goa.[1]
Va marxar a l'Índia l'abril de 1585, a bord del vaixell Santiago, com a company del futur bisbe del Japó, Pedro Martins (1541-1598). Després de sobreviure al naufragi davant de la costa de Moçambic, va arribar a Goa el 1586.[2]
Va morir el 28 de novembre de 1639 a Macau.
Activitat a l'Índia
[modifica]Des de 1586 va romandre a l'Índia durant set anys, fins que va ser assignat al Japó, però el 1593 va marxar a Macau, i el 1594 va tornar a l'Índia amb Alessandro Valignano, que era el Visitador per les Índies Orientals.
Activitat a la Xina: Macau i Pequín
[modifica]A la Xina va adoptar el nom de 李瑪諾 (Li Manuo)
La seva estada a Macau es va desenvolupar en varies etapes, entre viatges a l'Índia i l'estada a Pequín.El 1593 va anar a Macau per molt poc temps, però i va tornar el 1597 fins al 1601. El 1598 va substituir a Duarte de Sande com a rector del Col·lei Jesuïta.[3]
Des de Macau va tenir un paper molt important en el finançament dels viatges de Matteo Ricci en els seus intents d'arribar i consolidar la seva estada a la cort imperial d l'emperador Wanli a Pequín. El 1602 Dias va deixar el seu lloc de Macau a Valentin Carvalho, i va viatjar a Pequín on Alessandro Valignano el va nomenat rector de les residències del Sud de la Xina (Shaozhou, Nanchang i Nanjing), i així poder alliberar a Ricci que podria dedicar-se exclusivament a la missió de Pequín.[4]
E1637 les autoritats provincials de Fuzhou van dictaminar que els jesuïtes Giulio Aleni i Manuel Dias havien d'abandonar el territori i van emetre un edicte de prohibició contra el catolicisme.[5]
A part de la seva activitat apostòlica, com a científic va publicar en xinès un Tractat sobre l'Esfera i el sistema astronòmic de Claudi Ptolemeu[6] També va introduir les teories de Galileu i la utilització del telescopi com una eina important en l'astronomia.[7] El 1624 va redactar "Ratio Studiorum" un pla d'estudis per l'aprenentatge del xinès. El pla comprenia tres fases d’aprenentatge durant quatre anys: una primera, introduir l’oralitat i els personatges; una segona lectura introductòria i l'anàlisi de textos confucianistes (Quatro Livros / Sishu), sota la direcció d’un professor que ensenyava en portuguès; i un darrer, que incloïa una revisió sistemàtica dels temes ja tractats, però amb un mestre xinès, capaç d’aclarir i aprofundir els coneixements adquirits.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Dehergne, Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ Pina, Isabel «Manuel Dias Sènior/Li Manuo» (en anglès). Bulletin of Portuguese-Japanese Studies. Universidade Nova de Lisboa, Portugal, Volum 15, 12-2007, pàg. 79-94.
- ↑ Fontana, Michela,.. Matteo Ricci un jésuite à la cour des Ming. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3.
- ↑ «Manuel Dias Senior» (en portuguès). Dicionàrio de Orientalistas de Língua Portuguesa. [Consulta: març 2021].
- ↑ Marinescu, Jocelyn M.N. Defending Chrisitianity in china: The Jesuit defense of christianity in the "Lettres édifiantes et curieuses and Rujianlu" in relation to the Yongzheng proscription of 1724 (tesi) (en anglès). Manhattan, Kansas: Kansas State University, 2008.
- ↑ Rodrigues, Francisco. Jesuítas portugueses : astrónomos na China, 1583-1805. [Macao]: Instituto Cultural de Macau, 1990. ISBN 972-35-0097-3.
- ↑ Udinas Vallina S.J., Agustín «Jesuitas astronomos en Beijing: 1601-1805». Revista Española de Física, 1992, pàg. 55-60.