Vés al contingut

Manuel Galés i Martínez

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Galés i Martínez
Biografia
Naixement1894 Modifica el valor a Wikidata
Valls (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1962 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, polític Modifica el valor a Wikidata

Manuel Galés i Martínez (Valls, 1894 - Ciutat de Mèxic, 1962) fou un mestre, advocat i polític català, represaliat i exiliat a Mèxic en acabar l'ocupació franquista de Catalunya. Estudià per a mestre a l'Instituto Libre de Enseñanza de Madrid, on va conèixer la que seria la seva dona, Montserrat Bertran,[1] amb la que va tenir tres fills: Núria, Jordi (que morí infant) i Isabel Galés Bertrán. En superar les oposicions a les Secciones Provinciales de Instrucción Pública en 1912,[2] exercí de mestre a Galícia (1912) i més tard a Tarragona (1916),[3][4] on es va implicar en els problemes del camp. Com a president del Consell Protector de la producció vitivinícola de Catalunya, va promoure estudis i propostes per a la comercialització dels excedents del ví català, amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament rural del territori.[5]

L'experiència docent

[modifica]

La seva formació pedagògica tenia origen familiar, atès que era fill del mestre i gramàtic Antoni Galés Palomà,[6][7][8][9] que fou el 1r president de l'"Asociación Barcelonesa de maestros oficiales" i de Maria Isabel Martínez Uría.[10] Com la seva mare va morir en el part, el seu pare es tornà a casar ben aviat amb la mestra Mercedes Castellà Surigué,[11] que s'ocupà del petit. En un ambient familiar ple de llibres i d'estudis pedagògics, en Manuel Galés i el seus germanastres Emili i Angelina Galés Catella,[12] nascuts uns anys més tard, van créixer en mig les idees emergents de principis del segle XX: l'escola moderna, la literatura social, el folklore, i els canvis polítics i econòmics a tota Europa.

Manuel Galés i Martínez va escriure sobre temes culturals i socials del seu moment, a vegades sota el pseudònim de "Montseny".[13] Dirigí el setmanari Tarragona Federal[14] (òrgan del Centre Republicà Democràtic Federal, CRDF) juntament amb el seu germanastre Emili Galés, folklorista i periodista tarragoní.[15] Va fer formació de mestres[16] a l'Escola de Mestres de Tarragona[17] i a diverses promocions de l'Escola d'Estiu, en les àrees de Geografia, Psicologia i elements de Filosofia,[18] i en diferents assignatures de metodologia escolar.[19]

A l'època de la Mancomunitat de Catalunya, quan la "Asociación protectora de la enseñanza de la lengua catalana" va suggerir la creació d'una càtedra per aquesta llengua, en Manuel Galés ho va iniciar i a l'Escola Normal de nois,[20] i l'Antonieta Freixas ho va promoure a l'escola Normal de noies.

Degut al seu catalanisme i decidit activisme polític, en l'any 1924 va ser destituït temporalment per la Dictadura de Primo de Rivera, particularment rigorosa a Catalunya.

L'experiència política a Catalunya

[modifica]

Manuel Galés va estar sempre profundament implicat en les activitats socials i polítiques de la seva època. Va ser president[21] del Centre de la Unió Nacionalista (1917),[22] que s'integrà més tard a Acció Catalana (AC), en el 1922. En el 1931 s'afilià a ERC, partit amb el qual fou membre de la diputació provisional i més tard diputat per Valls[23][24] a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932.[25] Com a diputat del Govern provisional del 1932, va participar en la Comissió Parlamentària de Sanitat i Assistència Social a la Diputació provisional de la Generalitat (1932)[26] i en altres iniciatives de millora social.

A Tarragona, va tenir especial protagonisme en les fets de novembre de 1932, quan un grup de rabassaires capitanejats pels germans Alomà van enfrontar-se a les forces de l'autoritat, com recollí la premsa del moment: "Els quatre delegats (dos per la CNT i dos per la UdR) s'adrecen als manifestants després de la reunió amb el ministre Marcel·lí Domingo, el governador civil Noguer i Comet  i els consellers Martí Rouret i Manel Galés, al Govern Civil de Tarragona". (La Vanguardia, 10 de novembre de 1932)[27]

Manuel Galés va formar part [28] de la Ponència d'estudi de l'estructura comarcal de Catalunya, creada el 1931 sota la presidència del conseller Ventura Gassol. En aquest estudi[29][30] va treballar juntament amb Antoni Bergòs, Pere Blasi, Antoni Esteve, Josep Iglesies, Josep Santaló i Parvorell,[31] Felip Solé i Olivé, Antoni Rovira i Virgili, Pau Vila, Ferran Valls i Taberner (que va dimitir a l'inici del procés).[32] En el 1933, sota la presidència de Lluís Companys participà també a la "Comisión espacial" que havia de dictaminar sobre el projecte de llei de contractes de cultiu i el projecte per la solució dels conflictes derivats d'aquests contractes.[33][34] Els treballs de la Ponència van determinar la divisió territorial de Catalunya de 1936 en províncies i comarques històriques i/o geogràfiques,[35] i són en bona part recollits en el mapa comarcal actual. D'aquells debats es conserva una quantiosa documentació i registres d'hemeroteca.[36]

En el 1934 participà en diferents comissions parlamentàries, i presidí el Consell d'Agricultura (1934),[37] tot desenvolupant forts lligams amb els rabassaires i les seves reivindicacions socials.[38] En els primers moments de la insurrecció espanyola, es va unir a les milícies que es mobilitzaren el 1936: el 24 de juliol Manuel Galés sortí de Tarragona en una columna de milicians, carrabiners, guàrdies civils, soldats i oficials de la guarnició local, que volien anar inicialment al front d'Aragó via Barcelona, sota el comandament del coronel Martínez Peñalvert i de l'Alcalde de la ciutat, Joaquim Fort. És de suposar que, en arribar a Barcelona, el diputat s'incorporà al Parlament, on el trobem a l'hivern del mateix any.[39]

Durant la guerra civil espanyola fou diputat de la Generalitat de Catalunya, va portar la Presidència de la Comissió Permanent de Governació (1936),[40] va ser anomenat Director General de Assistència Social (1937),[41] i Comissari Adjunt de la Generalitat a Tarragona (1937).[42]

Amb anterioritat havia participat activament en diverses iniciatives a l'administració local[43] de Tarragona, on en el 1931 havia format part del Comité Revolucionari, com es recull en l'acta de la seva constitució: [44]

"A la ciutat de Tarragona, a catorze d'abril de 1931, reunits els senyors Ramón Barceló Estivill, Josep Bru Ferrer, Joan Guinovart Canals, Manuel Galés Martínez, Josèp Font i Cabot, Rafael Battestini Galup, David Vallés Peña i Andreu Gondolbeu Andreu, per a constituir la Junta Local Revolucionària en representació de les forces republicanes federals, catalanistes, radicals i socialistes, juntament al representant del centre Obrer, Senyor Manuel Olegaray, acorden designar president de la matèixa a Rafael Ballestini Galup i Secretari al Senyor Josep Bru Ferrer."

En acabar la guerra s'exilià a França (en 1940 estava a la Residència del inle·lectuals catalans de Montpeller)[45] i després a Mèxic,[46] on va conviure amb Àngels Guansé i Salellas,[47] la parella que el va acompanyar en l'exili fins a la seva mort.

L'exili republicà

[modifica]

La Segona Guerra mundial el va sorprendre a França, sense possibilitat de tornar a Catalunya. Amb un grup d'exiliats republicans catalans, el 14 d'abril de 1942 embarcà a Marsella al vaixell "Maréchal Lyautey" rumb a Casablanca, fent escala a Orà. Des de Casablanca, a bord del "Nyassa" arribà a Veracruz el 22 de maig.[48] Pels escrits del seu amic, també mestre, Artur Bladé [49] coneixem amb detall aquell viatge dels intel·lectuals catalans republicans, fugint de França, en un periple ple d'incidents, on també es van emnarbar entre dlatres, el filòsof Francesc Pujols i Morgades, Rovira i Virgili, Josep Bordas de la Cuesta, Francesc Aguirre i Torres, Martí Rouret i Callol, Cinta Font Margalef, Dolors Oms Bosch, Marian Roca i Munter, etc.

A Mèxic, Manuel Galés treballà com a regent d'una de les residències dels Niños de Morelia,[50] com a traductor de l'ambaixada britànica a Mèxic i a la Libreria de Cristal. Publicà articles a La Nova Revista (1955-1958), Pont Blau i La Veu Catalana i participà en la Primera Conferència Nacional Catalana que es va celebrar a la ciutat de Mèxic, de l'11 al 13 de setembre de 1953.

A Mèxic fou elegit president d'Esquerra Republicana, càrrec que exercí en els anys 1953 i 1954.,[51] durant el mandat de Josep Irla, President de la Generalitat a l'exili Arxivat 2016-04-01 a Wayback Machine..

El seu amic  Artur Bladé i Desumvila el descriu a l'exili de Mèxic: "...som amics de fa anys. Hem parlat en algun mateix acte públic i col·laborat en algun mateix periòdic. Professava a la Normal de Mestres de Tarragona. Penso que se'n devia deixar quan, l'any 1932, el van elegir diputat al Parlament català. Ara deu tenir quaranta anys. Intel·ligent, polemista irònic, sarcàstic de vegades, té un rostre de guix, inexpressiu, un rostre fred que no deixa traslluir el foc interior. Aquest foc, però, de vegades, quan discuteix, se li escapa pels ulls, ulls que li brillen, maliciosos, rere els vidres de les ulleres."[52]

Manel Galés va rebre la nacionalitat mexicana en 1950,[53] però es coneix poc dels seus darrers anys a l'exili, després d'abandonar el càrrec de president d'Esquerra Republicana.

Entre els seus amics i coneguts destaquen els companys francmaçons que, com ell, formaven part de la intel·lectualitat de l'època que defensava la catalanitat sense oblidar la igualtat i la fraternitat dels homes: Josep M. Murià Romaní, Francesc Pujols i Morgades, Joan Casanovas i Maristany, Miquel Santaló Parvorell, etc.

Els seus escrits i treballs

[modifica]

GALÈS i MARTÍNEZ, Manuel, (1936) "El problema del vi a Catalunya" estudi publicat al diari "La Humanitat" durant la tardor de l'any 1935, 2a edició, Taller Gráfic Alfa.
GALÈS, Manuel, (1955) “A la mort de Xènius i d'Eugeni d'Ors”, p. 282-285. Rev. Pont Blau, vol. 4, Num. 34, Agost 1955. (Informació i comentaris. Lletres).

Conferències de Manuel Galés

[modifica]
  • «La Catalunya federal de 1930», com a president del Comité Federal de Tarragona, sent professor de la Escuela Normal. (1930)[54]
  • «La misión histórica del federalismo», en el Círculo Republicano de Barcelona (Puertaferrisa, 28), com a diputat de la Generalitat de Catalunya.[55]
  • «El problema rabassaire» (1933), al Casal Català d'Esquerres, de Poblet, València, 458, conferència com a del diputat al Parlament de Catalunya.[56]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cristina Magriñà, Antoni Gavaldà  (2010) El difícil encaix de la legislació republicana a l'Escola Normal de Tarragona. Combats de la professora Montserrat Bertran Vallès. Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca Núm. 21 http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278938/366670
  2. ↑ Biblioteca Nacional de España, "La Educación", Órgano de La Liga Los Amigos de la Enseñanza^, Madrid 20 de Julio 2012, Año XVI, Num. 155, Ref: http://hemerotecadigital.bne.es/pdf.raw?query=parent%3A0003813646+type%3Apress%2Fpage&name=La+Educaci%C3%B3n+(Madrid.+1903).+20-7-1912
  3. ↑ R.O. de 22 de Julio de 1916, se nombra Profesor Numerario de Geografía en virtud de oposición, a GALES MARTÍNEZ, Manuel, t.p. el 1.° de Julio de 1916 (Continuaba en 1931).t.p. el 1.° de Julio de 1916.
  4. ↑ MAGRIÑÁ SALVAT, Cristina (2016), L'Escola Normal de Tarragona al temps de la República (1931-1939). (pp.63-98) A “La II República al Camp de Tarragona”, editat per Josep Sánchez Cervelló i Jordi Piqué Padró, Cercle d'Estudis històrics i socials "Guillem Oliver" del Campo de Tarragona. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, URV (Tarragona) 1 feb. 2016. ISBN 978-84-8424-415-8. DL: T 97- 2016 
  5. ↑ SANCHEZ CERVELLÓ, Josep (2016), Panorama del republicanisme tarragoní: el sorgiment de ERC (1932-1936). (pp.9-37) A “La II República al Camp de Tarragona”, editat per Josep Sánchez Cervelló i Jordi Piqué Padró, Cercle d'Estudis històrics i socials "Guillem Oliver" del Campo de Tarragona. Publicacions Universitat Rovira i Virgili, URV (Tarragona) 1 feb. 2016. ISBN 978-84-8424-415-8. DL: T 97- 2016 
  6. ↑ Antonio Galés Palomà havia obtingut el títol de Mestre superior al 1888. Hemeroteca "Hemeroteca de la Vanguardia, "La Vanguardia", edición del martes 20 de noviembre de 1888, p.2: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1888/11/20/pagina-2/34657368/pdf.html Més tard va obtenir el títol de Mestre normal, el 1895. "Hemeroteca de la Vanguardia, "La Vanguardia", edición del martes 2 de abril de 1895, p.2: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1888/11/20/pagina-2/33394688/pdf.html Va ser destinat a Valls a l'any 1896, segons la "Gaceta de Instrucción Pública. Periodico semanal", Madrid 30 de enero, p. 368 (pdf)
  7. ↑ En 1911 el trobem fent formació de mestres a les "Conferèncias Pedagógicas" sobre l'escola graduada, a la Escuela Normal Central de Maestros. Font: "En la Central Normal. Conferencias Pedagógicas", Revista General de Enseñanza y Bellas Artes, 39 (1 de agosto de 1911), pp. 2-6. També citat a: Del POZO ANDRÉS, Mª del Mar. (1995) "Ciento cincuenta años de perfeccionamiento del magisterio en España. (Desde las Academias de Profesores a la creación de los CEPs. 1840-1984)." Dirección General de Renovación Pedagógica - 1995, Alcalà de Henares. Estudio, publicación virtual: http://hdl.handle.net/11162/84754 (pdf) http://www.juntadeandalucia.es/educacion/vscripts/wginer/w/rec/3194.pdf ttp://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/84754/089500024.pdf?sequence=2
  8. ↑ Hemeroteca de La vanguardia. "La Vanguardia", edición del jueves, 8 de enero de 1925, p.9: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/01/08/pagina-9/33255340/pdf.html
  9. ↑ Autor d'un tractat de "Lecciones de Gramática castellana razonada (1901)" per a les escoles pàrvuls, elementals i superiors. Ref: Hemeroteca de La Vanguàrdia "La Vanguàrdia", edición del sábado, 16 de marzo de 1901, p.3 http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1888/11/20/pagina-3/33387603/pdf.html
  10. ↑ Isabel Martínez Uría era mestra per oposició, nomenada l'any 1891, segons la "Gaceta de Instrucción Pública. Periodico semanal", Madrid 5 de agosto, Año III, Num. 88, p. 681 (pdf)
  11. ↑ Mercedes Castella Surigué havia rebut el títol de mestra superior en 1892. Font: "La Vanguàrdia", edición del jueves 16 de junio de 1892, p.3: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/08/02/pagina-3/33423022/pdf.html En el 1939, Mercedes Castellà Surigué encara estava en actiu a l'escola, com es desprèn del fet que fou cridada per la Comisión Depuradora del Magisterio del 1939, en finalitzar la Guerra Civil. Font: "La vanguardia Española", edición del miércoles 2 de agosto de 1939, p.5: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/08/02/pagina-5/33119433/pdf.html
  12. ↑ «Angelina Galés Castella, canvià de cognoms en casar-se, per Angelina Cesari Mercadal, i morí a l'exili de Montevideo (Uruguay), on resideix la seva família.». Web: MyHeritage. [Consulta: 26 abril 2018].
  13. ↑ "Montseny", a "La Veu de Tarragona 13 de maig de 1917. Citat per Xavier Ferrer Trill (2000) a "Rovira i Virgili, divulgador nacionalista a les comarques tarragonines"(pp.91-114), en l'obre col·lectiva: "Rovira i Virgili, 50 anys després", Actes de la URV. Cossetània Edicions, Col·lecció El Tinter, Tarragona.
  14. ↑ La Gran Enciclopèdia Catalana,(GEC), Versió virtual: SAU, Barcelona. 1982 Ref: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0028733.xml?s_q=Manuel%20Gal%E8s%20i%20Mart%EDnez
  15. ↑ La mort de l'Emili Galés el 25 de febrer de 1933, quedà recollida a la "Memòria de l'Associació de Periodistes de Catalunya, corresponent a l'any 1933" per Josep Maria Lladó i Figueras (p.38). Es recull també el nom d'algunes de les publicacions on havia participat: "Galés havia actuat de redactor en Cap de Diario Montañés, de Santander i de redactor a La Tribuna, El Liberal, L'Opinió, La Humanitat i l'abans a l'esmentat pedòdic La Vanguardia". Ref: http://www.raco.cat/index.php/annalsperiodismecatala/article/viewFile/265564/353146 Es recull
  16. ↑ Marqués, Salomó. "L'obra educativa de la república dels professors", a 'La II República espanyola: Perspectives interdisciplinàries en el seu 75è aniversari'. Edició a cura de Montserrat Duch, varis autors.. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2007, p. ]304 pp] (Cita p. 208). [[Special:BookSources/ISBN 978-84-8424-101-0 CDU: 9|ISBN ISBN 978-84-8424-101-0 CDU: 9]]. 
  17. ↑ Cristina Magriñà & Antoni Gavaldà. "El difícil encaix de la legislació republicana a l'Escola Normal de Tarragona. Combats de la professora Montserrat Bertran Vallès", a 'Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca' Núm. 21 (2010). Olot (Girona): Patronat d'Estudis Històrics d'Olot, 2010, pp.117-133 (cita p.122). ISBN ISSN 0211-8424. 
  18. ↑ MAGRIÑÁ SALVAT, Cristina (2016), L'Escola Normal de Tarragona al temps de la República (1931-1939). (pp.63-98) A “La II República al Camp de Tarragona”, editat per Josep Sánchez Cervelló i Jordi Piqué Padró, Cercle d'Estudis històrics i socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, URV (Tarragona) 1 feb. 2016. ISBN 978-84-8424-415-8. DL: T 97- 2016
  19. ↑ Marqués i Suresa, Salomó. "Catalunya i Mestres i exili del magisteri Republicà". a les 'Jornades d'estudi i reflexió 3-4.12.2002'. Edició a cura de Conrado Vilanou Torrano, Josep Montserrat Molas Mestres i exili.. ICE-UB. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003, pp.33-60 (cita p.44). [[Special:BookSources/ISBN 8447527433|ISBN ISBN 8447527433]]. 
  20. ↑ Juana Noguera Arrom (2006). "La Escuela Normal de Tarragona, 1843-1931: cien años de la vida de una escuela normal",. Front Cover, Edicions Universitat de Barcelona, (cita: pag. 225-226). ISBN 84-7528-138-9
  21. ↑ "Estatutos de la Juventud Nacionalista de Tarragona", Tarragona 28-10-1917, (4 pàgines) Arxiu Històric de Tarragona (AHT)
  22. ↑ Font: «Estatutos de la Juventud Nacionalista de Tarragona», Tarragona, 28.10.1917.4 pàgines. Arxiu Històric de Tarragona (AHT). President: Manuel Galés Martínez; Secretari: F. Ros i Abelló.
  23. ↑ MARTÍ BAIGUET, Josep (2016) L'entorn polític de Josep Magrinyà Martí (1469-1946). Un republicà de la restauració, alcalde de Valls el 14 d'abril de 1931. (pp.185-206) A “La II República al Camp de Tarragona”, editat per Josep Sánchez Cervelló i Jordi Piqué Padró, Cercle d'Estudis històrics i socials "Guillem Oliver" del Campo de Tarragona. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, URV (Tarragona) 1 feb. 2016. ISBN 978-84-8424-415-8. DL: T 97- 2016 
  24. ↑ Relació de diputats electes al 1931, "Notas del Día". hemeroteca de La Vanguardia. "La Vanguardia", edición del 3 de junio de 1931, p.6.http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/03/29/pagina-6/33169104/pdf.html
  25. ↑ Votacions: Boletin Oficial Extraordinario de la Provincia de Tarragona, 23 de novembre del 1932. També: fotografía: "La Vanguàrdia", edicion del martes, 6 de diciembre de 1932, p.6: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1980/11/30/pagina-6/33191053/pdf.html
  26. ↑ Parlament de Catalunya, (1932) BUTLLETÍ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Febrer 1932 -57; 29,94, Governació, sessió 22-2-1932: Comissió Parlamentària de Sanitat i Assistència Social a la Diputació Provisional de la Generalitat, del 16-1-1932: Conseller: Josep Jové i Sarroca. Diputats: Josep A. Trabal i Sans, Nicolau Battestini i Galup, Felip Barjau i Riera, Amadeu Biosca i Busqué, Manuel Galés i Martinez, Jaume Aiguadé i Miró, Albert Bastardas i Sampere, Alfons Ros i Simó, Josep Dencàs i Puigdollers. (pag. 13) http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/7467/tchp.pdf?sequence=1
  27. ↑ Hemeroteca de La Vanguardia. "La Vanguàrdia", 10 de noviembre de 1932, pag. 3. https://lh3.googleusercontent.com/-QA2HHa5FuJI/TW5VKKKI2EI/AAAAAAAAAoQ/MAmV0QG0aXg/s640/Manifestaci%25C3%25B3+els+Rabassaires.jpg i http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/11/10/pagina-3/33197112/pdf.html?search=rabassaires
  28. ↑ Tot i que va dimitir del càrrec de ponent en aprovar-se el text definitiu, perquè considerava que no reconeixia prou rellevància per Valls en l'ordenació territorial del Camp de Tarragona. Ref: pag. 128 de: La II República al Camp de Tarragona, editat per Josep Sánchez Cervelló i Jordi Piqué Padró, Cercle d'Estudis històrics i socials "Guillem Oliver" del Campo de Tarragona. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, URV (Tarragona) 1 feb. 2016. ISBN 978-84-8424-415-8. DL: T 97- 2016
  29. ↑ Brugueño, Jesús (2009) "Projecte de Llei presentat per la Ponència de la Divisió Territorial al Govern de la Generalitat de Catalunya" (1934), Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68, 2009, p. 327/335. Monogràfic sobre organització territorial : 75è aniversari de la SCG. Ref::http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000108/00000051.pdf
  30. ↑ ROVIRA i VIRGILI, Antoni (2002). Cartes de l'exili (1939-1949) Compilació, transcripció i estudi per Maria Capdevila. Biblioteca Abad Oliba. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. (p.307)
  31. ↑ J.M. Santló i Parvorell, "Hiperenciclopèdia d0Esquerra Democràtica de Catalunya", versió digital. Ref: http://memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=68&lletra=S Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  32. ↑ Lluch, Enric & Nel·lo, i Oriol (1983) La gènesi de la divisió territorial de Catalunya. Edició de documents de l'arxiu de Ponència (1931-1936) Barcelona: Diputació de Barcelona. (p. 325-330) p. xii-xiii. ISBN 9788450086935 Ref: {{format ref}} https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788450086935
  33. ↑ El contingut complet de la Llei de contractes de conreu de 1934 es pot trobar a la secció d'Estudis del web de la Comissió, dins els Avantprojectes de la Comissió Jurídica Assessora de 1933 Arxivat 2016-04-04 a Wayback Machine., pàg. 179-247 Generalitat de Catalunya, Publicacions del Departament de Justícia i Dret (Barcelona) http://cja.gencat.cat/web/.content/continguts/activitat/estudis/avantprojectes_cja__llibre_1_1933.pdf Arxivat 2016-04-04 a Wayback Machine.
  34. ↑ S'anomenen els diputat membres de la "Comisión espacial que ha de dictaminar sobre el proyecto de ley de contratos de cultivo y el proyecto para la solución dé los conflictos derivados de los mencionados contratos" Hemeroteca de La Vanguardia, "La vanguardia", edición del sábado 22 de abril de 1933 p.8:http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/01/06/pagina-8/33172977/pdf.html
  35. ↑ La Gran Enciclopèdia de Catalunya (GEC) "Decret de Divisió territorial de Catalunya", (Jlg) Versió digital. Ref: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0227874.xml
  36. ↑ PARLAMENT DE CATALUNYA. - ABRIL DEL 1936, Manuel Galés portava la Presidència de la Comissió Permanent de Governació (p.4255, 4356) http://www.parlament.cat/document/dspc2r/47160.pdf
  37. ↑ Hemeroteca de La Vanguàrdia "La vanguàrdia", edición del 27 de mayp 1034, pag. 6). http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/06/pagina-6/33158068/pdf.html?search=Manuel%20Gal%C3%A9s
  38. ↑ "La Vanguàrdia", 22 de novembre 1932, Pag. 20: https://lh5.googleusercontent.com/-2HKIcrT5nfA/TW5VSSoV3zI/AAAAAAAAAoU/BRqrtHyvsHU/s1600/lavanguardia+rabassaires.jpg
  39. ↑ Pozo Gonzalez, José Antonio (2002). "El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de 1936. Crisi i recomposició de l'estat". Tesis doctoral, 21 de Julio 2002, vol. 1 pag. 123 http://www.tesisenxarxa.net/bitstream/handle/10803/4790/japg1de5.pdf?sequence=1 Arxivat 2016-04-07 a Wayback Machine.
  40. ↑ Partlament de Catalunya, 29 d'abril 1936 http://www.parlament.cat/document/dspc2r/47160.pdf
  41. ↑ Nombramiento como Director General de Asistencia Social: Hemeroteca de La Vanguardia, "La Vanguardia", edición del viernes 2 de 1937, p.1 : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/03/29/pagina-1/33124333/pdf.html
  42. ↑ Nota de premsa, comentant el nomenament. Hemeroteca de La Vanguardia, "La Vanguardia", edición del miércoles 30 de diciembre de 1937 p.8: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/03/29/pagina-8/33176946/pdf.html
  43. ↑ Nota oficial amb els nomenaments dels diputats que formen part de diverses comissions parlamentàries, on es designa a Manuel Galés Matínez membre de la "Comisión Permanent de Examen de Cuentas". Hemeroteca de La Vanguardia, "La Vanguardia", edición del viernes 6 de enero de 1933, p.6 http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/01/06/pagina-6/33178124/pdf.html
  44. ↑ Sánchez Cervelló, Josep i Piqué Padró, Jordi (2016). "La proclamació de la República a la ciutat de Tarragona viscuda per un noi de 14 anys" (pp.135-147), a La II República al Camp de Tarragona, editat per Josep Sánchez Cervelló i Jordi Piqué Padró, Cercle d'Estudis històrics i socials "Guillem Oliver" del Campo de Tarragona. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, URV (Tarragona) 1 feb. 2016.
  45. ↑ L'Artur Bladé i Desumvila el sitúa al Grand Café de Montpellier, amb un grup de polítics i literats exiliats catalans, el 30 de juliol 1940. Pag. 210 de: "Obra completa: Cicle de l'exili I. L'exiliada, dietari de l'exili, 1939-1940". Artur Bladé i Desumvila (2006), Cossetània edicions.
  46. ↑ «Registro Nacional de Extranjeros en México (copia digital: Manuel Gales Martínez)» (en castellà). Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (Movimientos Migratorio Iberoamericanos), 1942, México. [Consulta: 15 gener 2015].
  47. ↑ "Esquerra a Mèxic (1941-1980)" - Fundació Josep Irla. Nota biogràfica de "Manuel Galés i Martinez", a: https://www.yumpu.com/es/document/view/7373457/esquerra-a-mexic-1941-1980-fundacio-josep-irla/163
  48. ↑ Artur Bladé i Desumvila (2014) «De França a Mèxic. Dietari de viatge» (Ed. Dux), editat pel fill de l'autorn, Artur Bladé. Font. Ref: http://allausz.blogspot.fr/2015/10/lexili-per-mar.html
  49. ↑ Artur Bladé i Desumvila: Nota biografica, text digital. http://www.escriptors.cat/autors/bladea/pagina.php?id_sec=2270
  50. ↑ Velázquez Hernández, Aurelio «El proyecto de casas-hogar para los niños de Morelia (1943-1948)» (en castellà). Tzintzun. Revista de Estudios Históricos ∙ Número 59 enero-junio 2014 ∙ ISSN 1870-719X. Centro de Investigaciones sobre América Latina y el Caribe de la Universidad Nacional Autónoma de México, enero-junio 2014, pàg. 139-173. Arxivat de l'original el 2016-03-29 [Consulta: 19 març 2016].
  51. ↑ Vall i Segura, Josep «Manuel Galés». Esquerra a Mèxic 1941-1980, 2013, p.37, 35, 36, 161. Arxivat de l'original el 2014-09-03 [Consulta: 10 agost 2014].
  52. ↑ Citat a la pag. 210 a: Artur Bladé i Desumvila, "Obra completa: Obra completa: Cicle de l'exili I. L'exiliada, dietari de l'exili, 1939-1940", Cossetània edicions. ISBN 84-9791-243-8
  53. ↑ Manuel Galés Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. a "La hiper Enciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya", memòriaesquerra.cat Arxivat 2017-02-05 a Wayback Machine.
  54. ↑ Anunci de la conferencia "La Catalunya federal del 1930". Hemeroteca de La Vanguardia, "La Vanguardia", edición del miercoles 5 de septiembre de 1930, p.6http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/03/29/pagina-6/33225002/pdf.html[Enllaç no actiu]
  55. ↑ Hemeroteca de La vanguàrdia. "La Vanguardia", 22 d'octubre 1932, p. 9 http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/06/pagina-9/33177385/pdf.html?search=Manuel%20Gal%C3%A9s
  56. ↑ Diari "L'Opinió". Dimarts, 13 de juny de 1933 -Número 631 - Pàgina 4. Ref: http://www.memoriaesquerra.cat/publicacions/74/631_1933613/Opinio_L_19330613_4.pdf Arxivat 2016-04-05 a Wayback Machine.

Bibliografia i enllaços externs

[modifica]
  • Manuel Galés Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. a "La hiper Enciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya", memòriaesquerra.cat Arxivat 2017-02-05 a Wayback Machine.
  • Riera i Llorca, Vicenç Els exiliats catalans a Mèxic Editorial Curial, Barcelona, 1994
  • Vall i Segura, Josep (Coord.Ed.) Esquerra a Mèxic 1941-1980 Barcelona 2013. ISBN 9788461569588 (Text del document en pdf Arxivat 2014-09-03 a Wayback Machine.),
  • Fèrriz Roure, Teresa Escriptors i revistes catalanes a l'exili. Índex de deu publicacions editades a Mèxic (1039-1981). Editorial UOC, SEHEN, 2009 (p.193)
  • Sánchez Cervelló, Josep i Jordi Piqué Padró (editors) (2016). La II República al Camp de Tarragona, Cercle d'Estudis històrics i socials "Guillem Oliver" del Campo de Tarragona. Publicacions Universitat Rovira i Virgili, URV (Tarragona) 1 feb. 2016. ISBN 978-84-8424-415-8. DL: T 97- 2016.
  • Josep Tarradellas, Jordí Casassas i Ymbert, Catalonia (Spain.) Crònica de la Guerra Civil a Catalunya: Crònica diària de la Generalitat de Catalunya, segona part ; textos de Josep Tarradellas. La crisi d'abril del 1937. L'aportació de Catalunya a la República. Diari dels darrers dies, del 4 al 27 de gener del 1939 (p.1224)
  • Pere Sánchez i Ferré (1993), “ La Maçoneria en la societat catalana del segle XX: 1900-1947”, Edicions 62, (p.140, p.190. p.227)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Galés_i_Martínez&oldid=34324522»