Manuel Gaya i Tomàs
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | 1851  Maldà (Urgell) | |
| Mort | 1912 (60/61 anys) Lleida | |
| Activitat | ||
| Ocupació | escriptor, notari | |
Manuel Gaya i Tomàs (Maldà, 1851 - Lleida, 1912) fou un escriptor costumista lleidatà.[1]
D'idees carlines, de jove va ser un dels redactors del setmanari tradicionalista manresà El Eco del Bruch (1869-1873).[2] Més endavant va escriure el fullet La unidad católica y la libertad de cultos (1876), el qual va ser elogiat pel doctor Fèlix Sardà i Salvany, i després va ser redactor de l'integrista Diario de Lérida.[3]
Fou notari a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals.
Va escriure narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida[4].
A Lleida hi ha un carrer amb el seu nom.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Manuel Gaya i Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Masriera, Artur. Los buenos barceloneses: hombres, costumbres y anécdotas de la Barcelona ochocentista (1850-1870). Barcelona: Editorial Políglota, 1926.
- ↑ «La unidad católica y la libertad de cultos». El Siglo Futuro, 13-08-1889, pàg. 4.
- ↑ Gaya i Tomàs, Manuel, 1851-1912.. Fruita de Lleida. Ed. facsímil. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, Diputació Provincial de Lleida, 1984. ISBN 84-00-05639-6.
- ↑ «Plànol de Lleida» p. codi 4675. Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 17 abril 2020].