Manuel Pérez Villamil y García
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 octubre 1849 Sigüenza (província de Guadalajara) |
Mort | 11 desembre 1917 (68 anys) Madrid |
Formació | Universitat de Barcelona |
Es coneix per | Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història |
Activitat | |
Ocupació | Historiador |
Ocupador | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya |
Membre de |
Manuel Pérez Villamil y García (Sigüenza, 6 d'octubre de 1849[a]- Madrid, 11 de diciembre de 1917)[1] va ser un historiador, periodista, escriptor[1] i arqueòleg[2] espanyol, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de la Història,[1] amb la medalla número 1, en la que succeí Adolfo Carrasco y Sáyz el 1906.[3]
Biografia
[modifica]Era fill de Manuel Pérez Villamil i María del Carmen García Somolinos[b]i va estar casat amb Concepción Pineda.[1]
Doctor en Dret i Filosofia i Lletres,[2] dirigí la revista La Ilustración Católica entre 1879 i 1887.[1][2] El març de 1886 ingressà al Cos d'arxivers i treballà durant molts anys al Museu Arqueològic Nacional.[2] El 1872 fou membre de la Diputació de Guadalajara i en 1881 participà en la fundació de la Unió Catòlica, juntament amb Marcelino Menéndez y Pelayo. La seva ideologia ha estat definida com a «conservadora» i «neocatòlica».[1] El 14 de març de 1904 va fer el seu ingrés en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i el 18 de maig de 1906 en la Reial Acadèmia de la Història.
Obres
[modifica]- Recuerdos del Monasterio de Piedra (Madrid 1873)
- La peregrinación española en Italia en 1876, con un prólogo y una carta de D. Ramón Nocedal, Madrid, Impr. de F. Maroto é hijos, 1877
- Recuerdos del Monasterio de Piedra (Madrid 1873)
- Representación de la Virgen Santísima en el Arte Cristiano, premiada per l'Acadèmia Cristiana de Lleida (1878)
- La Muerte del Moro Zafra, romanç històrico inspirat en una làpida del Monestir de Huerta (Madrid 1871)
- Filosofía de lo Bello según San Agustín
- La antigua Industria Murciana
- Real laboratorio de mosaico y piedra dura de S. M. C., conferència donada al Museo Arqueológico (1897)
- La Catedral de Sigüenza erigida en el s. XII, con noticias nuevas para la historia del arte de España (1889)
- Artes e Industrias del Buen Retiro: la Fabrica de La China, El Laboratorio de piedras duras y mosaico, Obradores de bronces y marfiles (Madrid 1904)
- La tradición (histórica) indígena en la historia de nuestras artes (contemporáneas) industriales, discurs llegit a la Reial Acadèmia de la Història (1907)
- La mujer en la industria española, bajo su aspecto histórico y social (1908)
- Los primeros y los últimos años de Menéndez y Pelayo en Madrid (1912)
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 487.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 La Época, 1917, p. 3.
- ↑ Reial Acadèmia de la Història. «Relació de medalles: 1». Arxivat de l'original el 2013-06-20. [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ «A los suscritores». La Ilustración Católica [Madrid], 3, 37, 07-04-1880, pàg. 293, 300. ISSN: 1577-6166.
Bibliografia
[modifica]- La Época «Muerte de un académico: Manuel Pérez Villamil». La Época [Madrid], 13-12-1917, pàg. 3. ISSN: 2254-559X.
- Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones Akal, 2002. ISBN 9788446014898.
Enllaços externs
[modifica]
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Adolfo Carrasco y Sáyz |
Reial Acadèmia de la Història Medalla 1 1906 - 1917 |
Succeït per: Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó |