Vés al contingut

Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1904 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Cadis
7 d'octubre de 1939 – 9 de maig de 1941
  Governador civil de Madrid
9 de maig de 1941 – 24 de juny de 1941
  Vicesecretari general de FET y de las JONS
3 de setembre de 1942 – 16 de setembre de 1944
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 13 de gener de 1964
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarcontraalmirall Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola
Front oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJosé Mora-Figueroa Gómez-Imaz Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 23 abril 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946 – Rodrigo Vivar Téllez →
Procurador a Corts
1943 – 1964
Governador civil de la província de Madrid
maig 1941 – juny 1941
← Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia – Carlos Ruiz García →
Governador civil de la província de Cadis
1939 – Modifica el valor a Wikidata

Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz (Sevilla, 4 d'octubre de 1904 - Madrid, 13 de gener de 1964) va ser un polític i militar espanyol. Va participar en la Guerra civil i posteriorment ho faria en la Segona Guerra Mundial allistat en la Divisió Blava. Militant falangista des de data primerenca, durant la dictadura franquista va ocupar llocs rellevants i arribaria a ser sotssecretari general de FET i de les JONS. També va ser procurador en les Corts franquistes.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Sevilla el 4 d'octubre de 1904, sent el segon dels fills dels marquesos de Tamarón.

Va ingressar a l'Escola Naval el 1920, de la qual va sortir cinc anys després llicenciat i amb el rang d'alferes de navili. Quan es va produir la proclamació de la Segona República es trobava destinat en el creuer lleuger Reina Victoria Eugenia. Des de dates inicials es va afiliar a la Falange Espanyola de les JONS. El seu germà José també era membre de Falange i arribaria a convertir-se en cap provincial de la Falange gaditana, mentre que Manuel era el cap provincial de milícies.[1] En els mesos anteriors a la Guerra civil tots dos germans van adquirir i van acumular armes en col·laboració amb Ramón de Carranza, un dels caps de la conspiració a Sevilla.[1]

Guerra civil

[modifica]

Quan es va produir l'esclat de la Guerra civil, Manuel Mora-Figueroa es trobava a Cadis[2] i va prendre part en la revolta militar al capdavant de les seves milícies. Per a aquestes dates ja ostentava el rang de capità de navili. Després de dominar la situació en la capital, les forces de Mora-Figueroa es van unir a les del seu germà en el que es va conèixer com a «Terç Mora-Figueroa».[3] La columna va avançar per la Serra de Cadis i la Serranía de Ronda, fins a aconseguir la mateixa Ronda, on la unitat va establir la seva caserna general.[3] Allí les forces de Mora-Figueroa van executar nombrosos presoners procedents de les localitats pròximes a Ronda.[4] Més endavant el Terç Mora-Figueroa, que al llarg de la contesa va augmentar considerablement la seva grandària, participaria en altres operacions militars com la conquesta de Màlaga, o el tancament de la «bossa de Mèrida».[5]

Dictadura franquista

[modifica]

Durant els primers anys del franquisme va ocupar diversos càrrecs, com a governador civil de les províncies de Cadis i Madrid.[6] A la fi de 1939 va ser nomenat membre del Consell Nacional de FET y de las JONS.[7] Arribaria a ser assessor[8] i cap d'Estat Major de la Milícia Nacional de FET y de las JONS.[9] El setembre del 1940 va formar part de la comitiva espanyola que va visitar Berlín, al costat de Ramón Serrano Suñer i altres.[10] Per aquestes dates Mora-Figueroa va passar a formar part del grup de falangistes descontents amb Franco —al costat d'altres com Dionisio Ridruejo, Enrique Sotomayor Gippini o Agustín Aznar Gerner— per la falta de compromís del Generalíssim amb el «Nou Ordre» nazi.[11]

Al juny de 1941, després de produir-se la invasió alemanya de la Unió Soviètica, el règim franquista va organitzar una unitat de voluntaris per a anar combatre els soviètics, la Divisió Blava. La idea de formar aquesta unitat va sorgir durant un sopar a l'Hotel Ritz entre Serrano Suñer, Dionisio Ridruejo i Mora-Figueroa.[9] El mateix Mora-Figueroa s'allistaria en la divisió, marxant al Front rus i arribant a convertir-se en ajudant del general Muñoz Grandes.[12] Després de la caiguda de Serrano Suñer, al setembre de 1942 va ser nomenat subsecretari general de FET y de las JONS, substituint José Luna Meléndez.[13] En aquesta època José Luis Arrese estava al capdavant de la Secretaria General del partit. L'arribada de Mora-Figueroa a la subsecretaria va coincidir amb un allunyament del partit únic de les postures més obertament filonazis. Un altre fet rellevant d'aquests anys va ser la dissolució[n. 1] de la milícia de FET y de las JONS al juliol de 1944.[15] Mora-Figueroa es va mantenir en el càrrec fins a setembre de 1944, quan va ser substituït pel «neofalangista» Rodrigo Vivar Téllez.[16][15] Amb posterioritat no va ocupar altres càrrecs rellevants.

Reconocimientos

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Va ser substituïda per aquestes mateixes dates per la «Guàrdia de Franco».[14]
  2. ↑ Concedida per l'Ajuntament de Jerez de la Frontera. Posteriorment, en 2017 es va decidir retirar--se-la.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Preston, 2013, p. 197.
  2. ↑ Moreno de Alborán i de Reyna i et al., 1998, p. 675.
  3. ↑ 3,0 3,1 Preston, 2013, p. 244.
  4. ↑ Preston, 2013, p. 244-245.
  5. ↑ Preston, 2013, p. 245.
  6. ↑ Lomas Salmonte, 2005, p. 881.
  7. ↑ Bowen, 2000, p. 63n.
  8. ↑ Bowen, 2000, p. 100.
  9. ↑ 9,0 9,1 Rodríguez Jiménez, 2002, p. 58.
  10. ↑ Rodríguez Jiménez, 2002, p. 35.
  11. ↑ Bowen, 2000, p. 108.
  12. ↑ de la Vega, 1999, p. 144.
  13. ↑ Thomàs, 2000, p. 318.
  14. ↑ Gallego i Morente Valero, 2005, p. 232n.
  15. ↑ 15,0 15,1 Payne, 1999, p. 396.
  16. ↑ Thomàs, 2001, p. 340.
  17. ↑ Ministerio de Defensa Nacional: «Orden concediendo la Medalla Militar al Teniente de Navío don Manuel de Mora-Figueroa». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 2767. ISSN: 0212-033X.
  18. ↑ Secretaría General del Movimiento: «Decreto por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Cisneros al excelentísimo señor don Manuel Mora Figueroa». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 6944. ISSN: 0212-033X.
  19. ↑ «El Ayuntamiento de Jerez retirará dos medallas de plata de la ciudad concedidas a dos golpistas» (en castellà). , 09-12-2017 [Consulta: 9 desembre 2017]. Arxivat 2017-12-10 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-12-10. [Consulta: 14 gener 2019].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_de_Mora-Figueroa_y_Gómez-Imaz&oldid=34227301»