Manuel de Sandoval y Cutolí
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r gener 1874  Madrid | ||
| Mort | 12 octubre 1932 (58 anys) Madrid | ||
| Formació | Universitat de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Escriptor | ||
| Membre de | |||
Manuel de Sandoval y Cutolí (Madrid, 1 de gener de 1874 - 12 d'octubre de 1932) va ser un escriptor i docent madrileny, acadèmic de la Reial Acadèmia de Còrdova i de la Reial Acadèmia Espanyola.
Pertanyia a una família acomodada, descendent del duc de Lerma. Estudià dret i filosofia i lletres[1] a la Universitat de Madrid i en 1898 aconseguí plaça de catedràtic de retòrica i poètica a centres d'ensenyament secundari de Terol, Sòria, Burgos, Còrdova (1905-1920), Toledo (1920-1930) i Madrid (1930-1932).[2]
Durant la seva estada a Còrdova, on fou catedràtic de literatura preceptiva a l'Institut Provincial, va participar en nombrosos centres socials i culturals i fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba, mentre que el 1907 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola com a corresponent i el 1919 com a acadèmic de número. Va prendre possessió l'1 de febrer de 1920 amb el discurs Lo inconsciente y lo voluntario en las obras literarias y poéticas.[3] A la seva mort l'Ajuntament de Còrdova li va dedicar un carrer.
Obres
[modifica]- Prometeo (1893)
- Aves de paso (1904)
- Cancionero (1909)
- Musa castellana (1911)
- De mi cercado (1912)
- Renacimiento (1915)
- Aún hay sol (1925)
- El abogado del diablo (1916)
Referències
[modifica]- ↑ Manuel de Sandoval y Cutolí a mcnbiografias
- ↑ Manuel de Sandoval a la Cordobapedia, editada sota llicència GFDL
- ↑ Manuel de Sandoval al web de la RAE
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Eduardo de Hinojosa y Naveros |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira T 1919-1932 |
Succeït per: Miguel de Unamuno y Jugo |