Manuel de Solà-Morales i de Rosselló
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1910  Olot (Garrotxa) |
| Mort | 2003 (92/93 anys) Barcelona |
| Director de l'ETSAB Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona | |
| 1967 – 1969 ← Robert Terradas i Via – Leopold Gil i Nebot → | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Ocupador | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Manuel de Solà-Morales i Rubió, Ignasi de Solà-Morales i Rubió, Joan de Solà-Morales i Rubió |
Manuel de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, 1910 - Barcelona, 2003)
va ser un arquitecte català.[1]
Biografia
[modifica]Era fill del diputat Joaquim de Solà-Morales i Mir, i germà de l'advocat i historiador Josep Maria de Solà-Morales i de Rosselló i del diplomàtic Francesc Xavier de Solà-Morales i de Rosselló. Va ser pare dels també arquitectes Manuel de Solà-Morales i Rubió i Ignasi de Solà-Morales i Rubió, i del matemàtic Joan de Solà-Morales i Rubió. Es va llicenciar a l'ETSAB el 1932.
El 1945 va ser triat secretari del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears, del que va ser degà entre 1954 i 1964. Des d'aquest lloc va incentivar el procés de modernització de l'arquitectura catalana, va programar diverses conferències d'arquitectes de rellevància internacional com Alvar Aalto o Bruno Zevi i va organitzar el concurs per a la construcció de la nova seu del Col·legi a la plaça Nova (1958), guanyat per Xavier Busquets.[2]
Va ser professor de l'ETSAB, on va ser catedràtic de Construcció (1955) i director (1967-1969). Va ser també vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya (1972-1974), arquitecte municipal de Barcelona des del 1945. Va ocupar diversos càrrecs a l'Ajuntament fins a 1976.
Obra
[modifica]- Residència d'Oficials, avinguda Diagonal 666, Barcelona (1939-1940).[3]
- Monument als Caiguts al Fossat de Santa Elena del Castell de Montjuïc, amb Manuel Baldrich i Tibau, Joaquim de Ros i de Ramis i Josep Soteras i Mauri, i els escultors Miquel i Llucià Oslé (1940).[4]
- Edifici d'habitatges del carrer Muntaner 271, Barcelona (1964-1967), amb el seu fill Manuel de Solà-Morales i Rubió.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Lecea et al., 2009, p. 526.
- ↑ Montaner, Josep Maria «Manuel de Solà Morales de Rosellò, arquitecto». , 23-12-2003 [Consulta: 21 febrer 2015].
- ↑ Gausa, Cervelló i Pla, 2002, p. i13.
- ↑ Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Joan Francesc Ainaud. «Als Caiguts del Fossat de Santa Elena». [Consulta: 20 setembre 2015].
- ↑ Lacuesta i González, 1999, p. 84.
Bibliografia
[modifica]- Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3.
- Lacuesta, Raquel; González, Antoni. Barcelona, guía de arquitectura 1929-2000. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1801-2.
- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.