Manuel del Refugio González Flores
  | |||||||||||||||||||||||
| Nom original | (es) José Manuel del Refugio González Flores | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
| Naixement | 18 juny 1833 Matamoros (Mèxic) | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 10 abril 1893 (59 anys) Chapingo (Mèxic) (en)  | ||||||||||||||||||||||
| Sepultura | Rotonda de las Personas Ilustres (en) | ||||||||||||||||||||||
 36è President de Mèxic | |||||||||||||||||||||||
| 01/12/1880 – 30/11/1884 | |||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat | Mexicà | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític, militar | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | 1847 - | ||||||||||||||||||||||
| Partit | Conservador | ||||||||||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||||||||||
| Lleialtat | Exèrcit de Mèxic | ||||||||||||||||||||||
| Branca militar | Exèrcit de Mèxic | ||||||||||||||||||||||
| Rang militar | general | ||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||
| Cònjuge | Laura Mantecón Arteaga | ||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||
Manuel del Refugio Martinez González Flores va néixer a Matamoros, Tamaulipas, el 17 de juny de 1833. Va ser President constitucional de Mèxic de l'1 de desembre de 1880 al 30 de novembre de 1884. Va morir a la hisenda de Chapingo, a l'estat de Mèxic, el 8 de maig de 1893.
Manuel Martínez es va integrar a l'exèrcit com a soldat ras el 1853. Va combatre els liberals en la Guerra de Reforma. Va oferir els seus serveis a Benito Juárez durant la Intervenció francesa, combatent sota el comandament de Porfirio Díaz. Governador de Palau Nacional i comandant militar de la ciutat de Mèxic, va secundar Díaz en les rebel·lions de La Noria (1871) i de Tuxtepec (1876). Governador de Michoacán el 1877, secretari de Guerra i Marina el 1879. El 1880, amb el suport de Díaz, va ser elegit president. Durant la seva administració va impulsar la construcció de ferrocarrils i el creixement de la xarxa telegràfica; així mateix va fundar el Banc Nacional de Mèxic. D'altra banda, va haver de fer front a una greu crisi d'Hisenda, va reconèixer el deute anglès i va ordenar l'emissió de moneda de níquel, les conseqüències econòmiques del qual van provocar un violent motí a la Ciutat de Mèxic. Al final del seu període presidencial va ocupar el govern de Guanajuato.[1][2][3][4][5][6]
Referències
[modifica]
- ↑ Biblioteca Digital UANL, Nuevo León, México, 1933 (castellà)
- ↑ Instituto Nacional de Estudios Históricos de México, San Ángel, México, D.F (INEHRM) (castellà)
- ↑ Gobernates de México, Panorama Editorial, 1985 (castellà)
- ↑ Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)
- ↑ Diccionario Porrúa de Historia, Biografía y Geografía de México, Porrúa, México, 1971 (castellà)
- ↑ Resumen Histórico de los Gobernanes de México, Escorpio, S.A. de C.V., México, 1989 (castellà)
