Manuela de la Santa Cruz y Espejo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 desembre 1753  Quito (Equador) | ||
| Mort | 1829 (75/76 anys) Quito (Equador) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | científica, infermera | ||
| Família | |||
| Cònjuge | José Mejía Lequerica | ||
| Germans | Eugenio Espejo | ||
.jpg)
Manuela de la Santa Cruz Espejo y Aldaz (San Francisco de Quito, 20 de desembre de 1753 – Quito, 1829) fou una periodista, infermera, feminista i revolucionària equatoriana.[1] Va ser germana d'Eugenio Espejo, amb qui va compartir el pensament il·lustrat i els ideals independentistes equatorians.
Biografia
[modifica]María Manuela Dominga de Espejo y Aldaz, nom que consta a la fe baptismal que reposa a l'església parroquial de El Sagrario, va néixer el 20 de desembre de 1753 a la ciutat de Quito, en aqull moment ciutat capital de la Reial Audiència homònima, essent part de l'Imperi Espanyol.[2] Va ser la cinquena i última filla del matrimoni conformat per Luis Espejo (Chusig) i Catalina Aldaz, els qui li van proporcionar una severa educació enfocada especialment en la medicina i les ciències naturals, encara que no de manera formal a causa del limitat accés de la dona a les universitats en aquella època.[2]
Va casar-se amb el consultor jurídic José Mejía Lequerica, 22 anys més jove que ella, a l'església de El Sagrario. Els padrins de l'enllaç van ser Juan de Dios Morales i la seva esposa, María Oleas.[2][3] Encara que el matrimoni compartís una gran simpatia amb les causes independentistes i científiques, quan Mejía es va traslladar com a diputat a les Corts de Cadis va mantenir una relació amb la jove andalusa Gertrudis Sanalova y Benito, a qui va deixar com la seva hereva universal en morir.[2] D'ençà aquell moment, Manuela viuria al costat de la família de Juan de Dios Morales.[4]
Vida pública
[modifica]Manuela solia acompanyar el seu germà Eugenio en qualitat d'infermera durant les visites mèdiques que realitzava. Va treballar durant l'epidèmia de febre groga que va assolar la ciutat el 1785, i va cuidar del seu germà Juan Pablo quan aquest va emmalaltir el 1764. Manuela és considerada la precursora de la infermeria a l'actual territori equatorià.[2] La seva formació es va reforçar gràcies al científic Lorenzo Heinster, que li va heretar vint-i-sis volums sobre temes mèdics.[2]
Va col·laborar amb el diari Primicias de la Cultura de Quito sota el pseudònim de "Erophilia", des d'on defensava els seus germans perseguits per les autoritats espanyoles i publicava manifests per a un millor tracte cap a la dona i els més desafavorits.[5][6] És per això que Manuela és considerada la primera dona periodista equatoriana i pionera dels moviments feministes i socials al país.[3][6]
Com a membre del cercle independentista que es va crear al voltant del seu germà Eugenio, Manuela va participar-hi activament de les reunions i servia com a correu entre els conspiradors, de la mateixa manera va haver de defensar els seus germans quan van ser perseguits, pagant-los els advocats i acompanyant-los en els empresonaments.[5]
Commemoració
[modifica]El municipi de Quito va crear en el seu nom un reconeixement per a dones destacades que aportin a la ciutat o al país amb una labor preponderant: el premi Manuela Espejo.[7] Lenín Moreno, quan va exercir el càrrec de vicepresident de l'Equador, va fundar la Missió Solidària Manuela Espejo el 2009.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «10 mujeres ecuatorianas que marcaron la historia del país» (en castellà). [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Costales Peñaherrera. «IV: Presencia de la mujer». A: Insurgentes y Realistas: la revolución y contrarevolución quiteñas (1809-1822) (en castellà). Quito: FONSAL, 2008, p. 150-155. ISBN 978-9978-300-99-2.
- ↑ 3,0 3,1 «Manuela Espejo» (en castellà). Diario El Universo. Grupo El Universo, 07-05-2005. [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ «Manuela Espejo» (en castellà). Diario El Tiempo, 27-01-2014. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Mujeres de la Revolución de Quito (en castellà). Quito: FONSAL, 2009, p. 53-55. ISBN 978-9978-366-23-3.
- ↑ 6,0 6,1 Actores y Procesos de la Revolución Quiteña (en castellà). Quito: FONSAL, 2009, p. 221-225. ISBN 978-9978-366-32-5.
- ↑ «Premio Manuela Espejo será entregado este 8 de marzo» (en español). Diario El Comercio. Grupo El Comercio. [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ «Se presentó informe sobre misión Manuela Espejo» (en español). Diario El Universo. Grupo El Universo, 16-03-2010. [Consulta: 15 octubre 2015].
