Vés al contingut

María Cristina Urchueguía Schölzel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaría Cristina Urchueguía Schölzel
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Irun (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeditora, musicòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Berna Modifica el valor a Wikidata
Membre de

María Cristina Urchueguía Schölzel (nascuda el 1965 a Irun) és una musicòloga valenciana. És catedràtica a l'Institut de Musicologia de la Universitat de Berna.[1][2]

Provinent d'una família basco-alemanya, Urchueguía passà la infantesa a València i feu el batxillerat al Col·legi Alemany de València. Després va fer els estudis superiors de piano al Conservatori Superior de Música de València amb Perfecto García Chornet.[1]

De 1990 a 1995 estudià musicologia, història de l'art i filologia romànica a la Universitat de Würzburg. Finalitzà el seu màster en musicologia (MA) l'any 1995 amb una tesi sobre Les cançons de Manuel de Falla. Després tractà el tema de La missa polifònica al Segle d'Or, i es doctorà el 1999.[3][4]

El 2000/01 fou becària postdoctoral a la Universitat de Múnic, on treballà en l'edició i comentari d'Arte nouamente inventanda (Lisboa 1540) de Gonçalo de Vaena.[5] Del 2000 al 2002 també fou becària a l'edició completa de les obres de Richard Wagner.[6] Del 2001 al 2004 va rebre una beca de recerca de la DFG per al projecte musicològic Escriptura i composició en les obres del Beethoven mitjà.[7] El 2003/04 participà en el projecte musicològic Arcangelo Corelli: Edició històrico-crítica d'obres musicals. Vol. III: Sonata a Violino e Violone o Cimbalo, Opus V.[8] A més, fou assistent de recerca a l'Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen fins al 2005.[9] Després es va convertir en assistent d'investigació a l'Institut de Musicologia de la Universitat de Zúric.[1] L'any 2006 esdevingué professora visitant a la Universitat Politècnica de València. L'any 2009 completà la seua habilitació a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Zúric.[10] Ha col·laborat en l'edició de la col·lecció Historia de la música en España e Hispanoamérica, obra dirigida per Maricarmen Gómez Muntané.[2]

Després de ser catedràtica adjunta a l'Institut de Musicologia de la Universitat de Berna del 2010 al 2015, esdevingué catedràtica de musicologia històrica el 2016. El seu enfocament se centra en temes filològics d'edició i història de la música antiga (polifonia, missa polifònica, teatre musical en alemany, música instrumental, qüestions de mètode, etc).[1][11]

Exerceix càrrecs significatius a la musicologia internacional: és presidenta de la Societat Suïssa de Musicologia des del 2012[12] i des del mateix any és membre electa de la Societat Suïssa d'Humanitats i Ciències Socials.[13] És secretària general de la Societat Internacional de Musicologia des del 2022[14] i membre del comitè directiu del Répertoire International des Sources Musicales Digital.[15]

És autora del volum Mehrstimmige Messen in Quellen aus Spanien, Portugal und Lateinamerika, c. 1490-1630. Drucke, Handschriften und verlorene Quellen (Misses polifòniques en fonts d'Espanya, Portugal i Amèrica Llatina, c. 1490-1630. Impreses, manuscrites i fonts perdudes, 2005). És un catàleg de més de nou-centes pàgines, d'un tema sobre el qual s'havien fet molt pocs estudis.[16]

El 2023 va publicar Un 23F musical. El día que Franco, Marx y Bach compartieron escenario en Valencia. El llibre narra uns fets ocorreguts a València el 23 de febrer de 1981, quan se celebrava un concert del Thomanerchor de Leipzig, que va coincidir amb l'intent de cop d'estat contra el Govern d'Espanya.[17][18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cristina Urchueguía, musik.unibe.ch, consultat el 31-01-2025.
  2. ↑ 2,0 2,1 Miró, Carme. «Historia de la música en España e Hispanoamérica - Ressenya» (en castellà). Sonograma, 29-09-2012. [Consulta: 1r febrer 2025].
  3. ↑ Rice, Stephen «Die mehrstimmige Messe im 'goldenen Jahrhundert': Überlieferung und Repertoirebildung in Quellen aus Spanien und Portugal (ca. 1490-1630) by Cristina Urchueguía (ressenya)» (en anglès). Early Music, 32, 3, agost 2004, pàg. 463-465 [Consulta: 1r febrer 2025].
  4. ↑ Cristina Urchueguía: Die mehrstimmige Messe im "Goldenen Jahrhundert". Überlieferung und Repertoirebildung in Quellen aus Spanien und Portugal (ca. 1490-1630). Ed. Hans Schneider, Tutzing 2003 (=Würzburger musikhistorische Beiträge, vol. 25).
  5. ↑ Cristina Urchueguía: Wahr oder falsch? Was bedeuten die Zuschreibungen in Gonçalo de Vaenas Arte nouamente inuentada (1540)? In: Quellenstudium und musikalische Analyse. Festschrift Martin Just zum 70. Geburtstag. Ed. P. Niedermüller, C. Urchueguía i O. Wiener, Würzburg 2001, p. 47–82.
  6. ↑ Richard Wagner. Sämtliche Werke, Bd. 25. Dokumente und Texte zu "Tannhäuser und der Sängerkrieg auf Wartburg". Ed. Peter Jost, Magúncia 2007, p. 360–411.
  7. ↑ Projekt: Schreiben und Komponieren in den Werken des `mittleren` Beethoven. Textgenese und Arbeitsweise in den Symphonien Nr. 5 in c-Moll op. 67 und Nr. 6 in F-Dur op. 68, gepris.dfg.de, consultat el 31-01-2025.
  8. ↑ Project: Arcangelo Corelli: Historisch-kritische Ausgabe der musikalischen Werke. Bd. III: Sonate a Violino e Violone o Cimbalo, Opus V., p3.snf.ch, consultat el 20-01-2018.
  9. ↑ Die neue Bach-Ausgabe 1954–2007. Eine Dokumentation, Ed. Bärenreiter, Kassel 2007, p. 30.
  10. ↑ Allerliebste Ungeheuer: Das deutsche komische Singspiel 1760–1790, www.zora.uzh.ch, consultat el 20-01-2018, accés tancat
  11. ↑ Teixidor, Patricia. «La musicología histórica es una ventana a nuestro pasado». swissinfo.ch. [Consulta: 1r febrer 2025].
  12. ↑ «Der Verein - Schweizerische Musikforschende Gesellschaft». [Consulta: 2 febrer 2025].
  13. ↑ Society (IMS2022), 21st Quinquennial Congress of the International Musicological. «Cristina Urchueguía - 21st Quinquennial Congress of the International Musicological Society (IMS2022)». [Consulta: 1r febrer 2025].
  14. ↑ Meet the Team, musicology.org, consultat el 31-1-2025.
  15. ↑ Steering commitee, rism.digital, consultat el 31-1-2025
  16. ↑ Huhle, Rainer «Mehrstimmige Messen in Quellen aus Spanien, Portugal und Lateinamerika, c. 1490-1630. Drucke, Handschriften und verlorene Quellen. (RISM - Répertoire International des Sources Musicales) - Ressenya» (pdf) (en castellà). Iberoamericana, VII, 26, 2007, pàg. 280 [Consulta: 1r febrer 2025].
  17. ↑ «El Institut Valencià de Cultura presenta el libro ‘Un 23-F musical', de Cristina Urchueguía Schölzel». El Periòdic. [Consulta: 1r febrer 2025].
  18. ↑ Aliaga, Xavier. «Bach, Milans del Bosch i uns músics de l'RDA». El Temps. [Consulta: 1r febrer 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=María_Cristina_Urchueguía_Schölzel&oldid=34564949»