María Díaz II de Haro
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1320  |
| Mort | 16 setembre 1348 (27/28 anys) |
| Sepultura | Església de Sant Francesc de Palència |
| Altres | |
| Títol | Senyora de Biscaia |
| Família | Família Haro |
| Cònjuge | Juan Núñez III de Lara |
| Fills | Elisabet Larakoa, Mi anuela, Nunó Diaz de Haro |
| Pares | Joan II de Biscaia i Isabel de Portugal |
María Díaz II de Haro (1320 - 16 de setembre de 1348) va ser una noble castellana, filla de Juan de Haro i Isabel de Portugal,[1] senyora de Biscaia des del 1326.
El seu pare va ser assassinat a Toro (Zamora) per ordre del rei Alfons XI de Castella, que va confiscar totes les seves propietats. María va ser portada a Baiona, al Regne de França on va casar-se amb Juan Núñez de Lara, que va convertir-se en Joan III de Biscaia (mort l'any 1350). Durant la primera part del seu matrimoni, el seu marit va reclamar les propietats del seu difunt pare, i va guerrejar contra el rei Alfons XI en diverses ocasions, fins que van reconciliar-se quan el rei el va assetjar i vèncer a Lerma (Burgos).
Va morir poc després del naixement del seu fill Nunó Diaz de Haro, que la va succeir. Va ser sepultada a l'Església de Sant Francesc de Palència.
Referències
[modifica]- ↑ «María Díaz II de Haro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.