María Gembero Ustárroz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1959  (65 anys)Pamplona (Navarra) |
| Formació | Universitat de Navarra Universitat de Granada |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòloga, historiadora de la música |
| Ocupador | Consell Superior d'Investigacions Científiques |
María Gembero Ustárroz (Pamplona, 18 de febrer de 1959) és una historiadora i musicòloga navarresa.[1]
Natural de Pamplona, i especialista en la música de Navarra,[2] va rebre formació i es va llicenciar en Història a la Universitat de Navarra el 1981 i aquell mateix any va obtenir, també, el Títol Professional de Piano al Conservatori "Pablo Sarasate" de Pamplona. Deu anys més tard, el 1991, es va doctorar en Musicologia a la Universitat de Granada, amb la tesi La música a la catedral de Pamplona durante el siglo XVIII, publicada per la mateixa Universitat en 1992. Va ser premi fi de carrera de Piano i també va obtenir l'extraordinari de llicenciatura i el Premi de Recerca i Estudis Musicològics Rafael Mitjana (1992).[1]
Entre els anys 1982 i 1991 va exercir com a professora de Piano i catedràtica d'Estètica i Història de la Música al Conservatori Pablo Sarasate de Pamplona, i entre el 1991 i el 2007 com a professora d'Història i Ciències de la Música a la Universitat de Granada. En paral·lel, ha ofert nombrosos concerts de música de cambra i ha col·laborat en activitats desenvolupades per la capella de música de la catedral de Pamplona, l'orquestra Santa Cecília i la del Conservatori de Pamplona.[1]
És autora de nombrosos estudis i llibres musicals com La formación musical de Sebastián de Alberro (1722-1756), La música en Navarra en el siglo XVIII: estado de la cuestión y problemática para su estudio, La música de los espectáculos públicos pamploneses del siglo XVIII, La música en la catedral de Pamplona durante el siglo XVIII i El patronazgo ciudadano en la gestión de la música eclesiástica: la parroquia de San Nicolás de Pamplona (1700-1800). És també una col·laboradora de l'Enciclopèdia General Il·lustrada del País Basc i ha publicat en prestigioses revistes i editorials europees i americanes, i darrerament està desenvolupant una exhaustiva investigació sobre la música en l'Arxiu General d'Índies de Sevilla.[1] Gembero també ha escrit la primera història general de la música en Navarra, Navarra. Música, editat pel Departament de Cultura del Govern de Navarra.[3]
Des del 2007 Científica Titular del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a la Institució Milà i Fontanals de Barcelona, dins de l'àrea de Musicologia. Les seves línies de recerca principals són la Història de la música espanyola (segles XVI-XIX), i les relacions entre Espanya i Hispanoamèrica durant l'època colonial, el patrimoni musical espanyol i la història musical de Navarra.[1] Actualment està treballant en els projectes "Llibres de polifonia hispana (1450-1650): catàleg sistemàtic i context historicocultural" i "Fons de Música Tradicional CSIC-IMF". Des de l'any 2014 és la directora de la col·lecció "Monumentos de la Música Española".[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ruiz de Garibay, Carmen; Sánchez Ekiza, Karlos «Gembero Ustárroz, María». Auñamendi Eusko Entziklopledia - Enciclopedia Auñamendi [Consulta: 9 abril 2018].
- ↑ Tubia, Iker «Maria Gembero-Ustarroz. Musikologoa. «Musika gure bizitzaren parte da, baita gure memoriarena ere»». Berria, 04-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-12 [Consulta: 9 abril 2018].
- ↑ Garayoa Iban Aguinaga, Fernando F. «María Gembero-Ustárroz escribe la primera historia general de la música en Navarra». Noticias de Navarra, 07-03-2017. Arxivat de l'original el 12 de juny 2018 [Consulta: 9 abril 2018]. Arxivat 12 de juny 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Gembero Ustárroz, María. «La gestión del patrimonio musical. Situación actual y perspectivas de futuro». A: Centro de Documentación de Música y Danza. INAEM. La gestión del patrimonio musical: situación actual y perspectivas de futuro: Actas del Simposio; Madrid, 19-21 de noviembre de 2014. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza, 2014, p. 253-270. ISBN 978-84-9041-118-6 [Consulta: 6 març 2020].