Vés al contingut

María José Goyanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaría José Goyanes
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Collado Sillero Modifica el valor a Wikidata
FillsJavier Collado Modifica el valor a Wikidata
MareMimí Muñoz Modifica el valor a Wikidata
GermansVicky Lagos
Mara Goyanes
Conchita Goyanes Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0333045 TMDB.org: 1015134 Modifica el valor a Wikidata

María José Goyanes Muñoz (Madrid, 8 de desembre de 1948) és una actriu espanyola.

Biografia

[modifica]

Pertany a una família amb llarga tradició artística: el seu avi matern va ser l'actor Alfonso Muñoz, la seva mare l'actriu Mimí Muñoz i les seves germanes Vicky Lagos (vídua de Ismael Merlo), Mara i Concha Goyanes. També és germana de Pepe Goyanes. Va estar casada amb el productor i director teatral Manuel Collado Sillero.[1] El fill de tots dos, Javier Collado, també es dedica a la interpretació.[2]

Pel costat patern, María José pertany a una saga de metges, sent el seu avi el Dr. José Goyanes Capdevila, i el seu pare el Dr. José Goyanes Echegoyen (1904-1991).

Es va iniciar en el teatre sent encara una nena, arribant a actuar al costat de José María Rodero a El caballero de las espuelas de oro.[3] També en cinema i televisió va debutar quan encara no havia complert quinze anys. Actriu eminentment teatral, arribaria a formar la seva pròpia Companyia.

Amb caràcter anecdòtic, és ressenyable l'escàndol muntat a Espanya per la representació de l'obra Equus en 1975, en la qual Goyanes, que compartia escenari amb José Luis López Vázquez i Juan Ribó, apareixia parcialment nua per primera vegada en la història del teatre espanyol.

En la pantalla gran va rodar la seva primera pel·lícula a Un rayo de luz (1960), de Luis Lucia, que també va suposar el debut de la nena prodigi Marisol. No obstant això, la seva carrera cinematogràfica no ha estat especialment inflada: els títols en els quals ha intervingut no passen de deu, gairebé tots en els anys seixanta, destacant Megatón Ye-Ye (1965), de Jesús Yagüe, ¿Qué hacemos con los hijos? (1967), Los chicos del Preu (1967) y Novios 68 (1967), aquestes tres últimes de Pedro Lazaga.

Molt més intensa ha estat la seva presència en televisió, on ha intervingut en desenes d'espais dramàtics de TVE, tant a Novela como a Estudio 1, donde on es poden destacar les seves dues interpretacions de Doña Inés en Don Juan Tenorio (1968 y 1973) i de Paula a Tres sombreros de copa (1978).

Més recentment ha participat en el repartiment de les sèries El olivar de Atocha (1988) i Yo, una mujer (1996), amb Concha Velasco i Yo soy Bea com Alicia Echegaray (2008-2009) i Hospital Central. Entre 2016 i 2017 va interpretar a Ana María, marquesa de Madrigales, a Amar es para siempre.

Premis

[modifica]

Obres de Teatre (selecció)

[modifica]

Trajectòria en televisió

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Portabales, Pablo «Javier Collado Goyanes: 'Mi primer amor y mi primera borrachera son coruñesas'» (en spanish). La Voz de Galicia, 14-04-2019 [Consulta: 28 maig 2019].
  2. Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de Teatro (en spanish). Ediciones Akal, 2 gener 1998, p. 376. ISBN 9788446008279 [Consulta: 28 maig 2019]. 
  3. «Estreno de El caballero de las espuelas de oro en el Bellas Artes». Diario ABC, 02-10-1964. [Consulta: 6 maig 2011].
  4. Entrega de los galardones cinematográficos sindicales, ABC, 31 de gener de 1968
  5. «"Nueva versión de Romeo y Julieta en el Fígaro"» (en castellà). Diario ABC, 10-10-1971. [Consulta: 29 octubre 2011].
  6. «La gran versión calderoniana de El galán fantasma, en el Español». Diario ABC, 30-04-1981.
  7. «La gaviota, de Chejov, a la manera sabida». Diario ABC, 02-01-1982.