María Luisa Castro Cerceda
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 desembre 1955  (69 anys)Lugo (Galícia) | ||
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | biòloga, botànica, micòloga | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
María Luisa Castro Cerceda (Lugo, 20 de desembre de 1955), més coneguda com a Marisa Castro, és una biòloga experta en micologia, professora universitària i divulgadora científica gallega.
Marisa Castro va estudiar biologia a la Universitat de Santiago de Composteŀla, on va obtenir també un doctorat i durant trenta-un anys ha estat professora titular del Departament de Biologia Vegetal i Ciències del Sòl a la Facultat de Biologia i Ciències del Mar de la Universitat de Vigo.[1] Després de la seva jubilació continua com a directora científica de Mycogalicia Plantae una empresa emergent fundada a la Universitat de Vigo que, entre altres activitats, investiga biomaterials obtinguts a partir de fongs.[2]
Es autora de nombroses guies i llibres de divulgació de botànica, especialment de fongs; està considerada «una de les persones que més saben de bolets a Galícia».[3] Ha participat també en obres col·lectives i és autora de la novel·la A saga das curandeiras, publicada també en castellà com La saga de las curanderas (Hércules de ediciones, 2022; en gallec i en castellà),[4] que va rebre el XX Premi Frei Martín Sarmiento en la modalitat d'obres per a estudiants de batxillerat i adults.[5] També ha divulgat el coneixement dels bolets gallecs a través de cursets d'extensió universitària.[6]
És sòcia fundadora de la Societat Gallega d’Història Natural i de 1997 a 2006 va presidir el Grup Micològic Gallec Luís Freire, del qual va ser després nomenada presidenta d'honor.[7] És membre del Comitè científic de Voz Natura, un programa d'educació ambiental que es duu a terme a Galícia des de 1997.[7][8]
La tasca de Marisa Castro com a investigadora ha estat reconeguda amb el Premi de Recerca Micològica Gallega (1983), el Premi Biòloga de l'any a Galícia i el premi dels Col·legis Professionals (2023).[1] El 2022 va rebre el Premi Lois Peña Novo per la seva tasca de defensa de la llengua gallega en la ciència.[1]
L'abreviació estandarditzada d'autoritat per citar un tàxon descrit per aquesta autora és M.L. Castro.[9]
Obres
[modifica]- Guía das setas ou cogumelos comestibles de Galicia, 1982, Xerais.
- Macromicetos de pinares gallegos, 1985, Universidade de Santiago.
- Catálogo e distribución de plantas melíferas en Galicia, 1986
- Nueva especie del género amanita, 1987.
- Nuevas aportaciones a los conceptos micosociológicos, 1987.
- Historia da macromicoloxía de Galicia, 1987, Sociedade Galega de Historia Natural.
- Flora del NO. de la Península Ibérica, 1988.
- Micetación de un parque urbano: Alameda de Santiago (A Coruña), 1989.
- Cogumelos dos piñeirais dunares do Baixo Miño, 1996, Anabam.
- Guía botánica do Parque Rosalía de Castro, 1998, Deputación de Lugo.
- Macromicetos epixilicos de la serra de Courel (Lugo), 1989.
- Setas ou cogumelos de Galicia: descrición e receitas para a boa cociña, 1990, Xerais.
- Guía dos cogomelos comúns de Galicia, 2000, Xerais.
- Cogomelos de Galicia e norte de Portugal, 2004, Xerais ISBN 978-84-9782-243-5.
- "Fungos". Proxecto Galicia. Hércules,2004, Tomo XLI: Botánica I. pp 269-383.
- Cogumelos de Galiza, 2005, Edicións A Nosa Terra.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Marisa Castro» (en gallec). Asociación de Escritoras-es en Lingua Galega. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ Villaverde, Bibiana. ««Estudo micoloxía dende 1978 e non recollo setas no monte, merco»» (en gallec). La Voz de Galicia, 18-12-2021. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ «Marisa Castro, bióloga, micóloga: «Os cogomelos son fascinantes»» (en gallec). La Voz de Galicia, 14-10-2022. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ F., P. «Marisa Castro publica a súa primeira novela, ‘A saga das curandeiras’» (en gallec). El Correo Gallego, 15-12-2022. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Gañadores da XX edición dos Premios Frei Martín Sarmiento» (en gallec). Premio literario Frei Martín Sarmiento, 08-05-2024. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ ««Aunque tuvimos un verano muy caliente, vamos a tener muchas setas»» (en castellà). Cíes.gal, 09-11-2016. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 «Comité científico» (en gallec). Voz Natura. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ «Qué é Voz Natura?» (en gallec). Voz Natura. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ «Index Fungorum - Fungal Name author details» (en anglès). Kew Gardens Index Fungorum. [Consulta: 27 novembre 2024].