María Luz Navarro Mayor
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 abril 1918  Sòria (Espanya) | ||
| Mort | 14 abril 2014 (96 anys) Madrid | ||
| Formació | Universitat Central | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | comissària d'exposicions, conservadora, professora | ||
| Ocupador | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya | ||
| Membre de | |||
María Luz Navarro Mayor (Sòria, 8 d'abril de 1918 - Madrid, 2014) va ser conservadora del Museu Arqueològic Nacional des de l'any 1965 fins al 1985, en què es jubilà. Abans havia estat directora del Museu Arqueològic de Girona i per un curt període va exercir com a Conservadora també en el Museu Etnològic Nacional. També va ser professora agregada de llatí en diversos centres públics d'Ensenyament Mitjà.[1]
Biografia
[modifica]Nascuda a la ciutat de Sòria el 8 d'abril de 1918, de pare industrial i mare mestra, va començar els estudis universitaris el 1932 a la Facultat de Filosofia i Lletres, especialitat d'Història Antiga, de la Universitat Complutense de Madrid, allotjant-se a la Residencia de Señoritas del carrer de Fortuny, fundada i dirigida per la pedagoga María de Maeztu, en estreta col·laboració amb la Institució Lliure d'Ensenyament.[2] Però va haver d'interrompre els estudis universitaris durant la Guerra Civil, que reprendria en acabar aquesta, per assolir la llicenciatura el 1940.[1]
El 1944 va aprovar l'oposició al Cos de Professors Agregats d'Institut com a professora de llatí, i el 1945 la del Cos Facultatiu d'Arxius, Bibliotecaris i Arqueòlegs, any en què va obtenir la seva primera destinació com a conservadora i Directora del Museu Arqueològic de Girona, on va organitzar l'exposició de les seves col·leccions, i com a professora d'institut, llocs en els quals va romandre fins a l'any 1947.[1][2]
Des d'aquest any fins a 1960 es va mantenir en situació d'excedència voluntària del Cos Facultatiu de Museus per motius familiars, encara que va continuar exercint com a professora d'Institut a Sòria.[3] El 1965, després d'una breu estada a l'Etnològic de Madrid, en què va consolidar-ne la remodelació, va reingressar en el Museu Arqueològic Nacional, on va exercir diversos càrrecs com a conservadora -a la Secció de Prehistòria, al Gabinet Fotogràfic...- l'últim dels quals com a responsable del Gabinet Numismàtic, els fons del qual obrí a la investigació.[4][2]
Obra
[modifica]- Navarro Mayor, M. L. (1945). «El Museo Arqueológico de Gerona». Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales.
- Navarro Mayor, M. L. (1945). «La jamba esculpida de Ampurias, del Museo Arqueológico de Gerona». Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ruiz, Clara; Izquierdo, Isabel «Entrevista a Mª Luz Navarro Mayor». Revista museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 3, 2007.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gómez-Barrera, Juan A. «María Luz Navarro Mayor» (en castellà). Arqueólogas, 2021. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ «Capítulo II. Mujeres españolas en un mundo en transformación: antigüedades y estrategias de género.». Historia de la Arqueología. Estudios, 2002 [Consulta: 1r gener 2016].
- ↑ M.ª Luz García-Denche e Isabel Gargallo. «María Luz Navarro Mayor» (en castellà). www.man.es. Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 3 juny 2020].
Bibliografia
[modifica]- Díaz-Andreu y otros, Margarita. Diccionario Histórico de la Arqueología en España (en castellà). Madrid: Marcial Pons, 2009, p. 481. ISBN 978-84-96467-45-3.
- Magarita Díaz-Andreu y Marie Louise Stig Sorensen. «Excavating women - A history of women in European archaeology.». [Consulta: 21 desembre 2015].