María Silva Cruz
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 abril 1915  Benalup-Casas Viejas (província de Cadis) | ||
| Mort | 23 agost 1936 (21 anys) Laguna de la Janda (província de Cadis) | ||
| Causa de mort | ferida per arma de foc | ||
| Ideologia | Anarquisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | anarcosindicalista | ||
| Membre de | |||
María Silva Cruz apellada María La Libertaria. (Casas Viejas —avui Benalup-Casas Viejas—, 20 d'abril de 1915 - 23 d'agost de 1931) fou una jove anarquista doblement represaliada: per la República perquè participà en els Fets de Casas Viejas en gener de 1933, i per l'exèrcit rebel franquista, que l'afusellà el 23 d'agost de 1936.[1]
María Silva era neta de Francisco Cruz Gutiérrez, anarquista conegut com a Seisdedos, i es casà amb Juan Miguel Pérez Cordón, periodista anarquista que fou executat el 5 de març a Cartagena, on dirigia aleshores el diari Cartagena Nova.[1] Silva participà en els Fets de Casas Viejas en gener de 1933, i aconseguí fugir del poble quan van incendiar la barraca del seu avi Seisdedos, on s'havia refugiat amb set persones més (el seu avi i cinc membres més de la família hi van perdre la vida).[1][2] Empresonada a Medina Sidonia i a Cadis, finalment fou alliberada.[2]
Amb el seu company, Pérez Cordón, marxà a Madrid, però l'any 1934 es traslladaren a Paterna de Rivera, el poble on vivia la família d'ell. El 1935 tingueren un fill, a qui posaren el nom de Sidonio (el nom va ser canviat a Juan després de la Guerra civil).[2][1]
El 1936, després del cop d'estat del 18 de juliol, María Silva Cruz fou detinguda i empresonada juntament amb altres dones. Fou torturada i morí afusellada el 23 d'agost de 1936, amb només vint-i-un anys.[1]
El seu fill morí va lluitar durant molts anys perquè la mort de la seva mare —que constava només com a «desapareguda»— fos reconeguda. Ho aconseguí, però morí el 2012 sense haver pogut saber on es troben les despulles de la seva mare.[1]
El seu poble natal, Benalup-Casas Viejas, va dedicar-li un carrer[3] i la Delegació de Memòria Històrica del seu Ajuntament li ret homenatge cada any el dia de l'aniversari del seu afusellament.[4] També l'Ajuntament de Cadis va dedicar-li un carrer; proposta que fou aprovada en el ple del 25 de novembre de 2021.[5]
Federica Montseny va escriure sobre ella:
Tal como es, llena de poesía y tragedia, penetra en la inmortalidad. Es la encarnación y el símbolo del martirio de España. Mariana de Pineda representa un momento de la conciencia y de la vida española. María Silva es la voz, la carne sangrante de un pueblo crucificado.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Fopiani, Ana María. «Muere a los 76 años el hijo de 'La Libertaria' sin saber dónde fue enterrada su madre» (en castellà). El Mundo, 01-11-2012. [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gutiérrez Molina, José Luis. «María Silva Cruz». Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «Homenaje a María Silva ‘La Libertaria’ en el 85º aniversario de su fusilamiento» (en castellà). Banalup-Casas Viejas - Ayuntamiento, 25-08-2021. [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «Benalup-Casas Viejas rinde homenaje a María Silva ‘La Libertaria’ en el 87º aniversario de su fusilamiento» (en castellà). Portal de Cádiz, 28-08-2023. [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ Gordillo, Cecilio. «María Silva Cruz tendrá una calle en Cádiz – Página 371 – Memoria Libertaria» (en castellà). Memoria Libertaria, 27-11-2021. [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «Biografías de mujeres andaluzas». Arxivat de l'original el 2013-01-21. [Consulta: 12 novembre 2012].
Enllaços externs
[modifica]- Àudio: La libertaria(en Alemán)[1]
- ↑ «Radio Chiflado».