María Teresa de Vallabriga
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 novembre 1759 Saragossa (Espanya) |
| Mort | 26 febrer 1820 (60 anys) Saragossa (Espanya) |
| Sepultura | Basílica del Pilar |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comtessa |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Lluís de Borbó i Farnese (1776–) |
| Fills | Luis María de Borbón y Vallabriga, María Teresa de Borbón y Vallabriga, María Luisa de Borbón y Vallabriga |
| Pares | Luis de Vallabriga y Español i Josefa de Rozas y Drummond |
María Teresa de Vallabriga y Rozas (Saragossa, 1750-1820) va ser una noble aragonesa. Va casar-se amb l'infant Lluís Antoni d'Espanya, fill de Felip V, esdevenint comtessa de Chinchón.[1]
Filla de Luis de Vallabriga, majordom de Carles III i de María Josefa de Rozas y Melfort, comtessa de Castelblanco.[2] Va viure a Madrid des de 1773, a casa de la seva tia, la marquesa de San Leonardo.[3]
El 1776 va casar-se amb Lluís Antoni d'Espanya, germà de Carles III, que suposava un matrimoni morganàtic per a l'infant i antic arquebisbe de Toledo. El rei va desaprovar la unió, i Lluís i Teresa van retirar-se de la cort a Arenas de San Pedro.[4] Mort Lluís el 1785, va poder reunir-se amb els seus fills, que s'havien educat a Toledo i dels quals havia estat apartada, gràcies a Carles IV. El 1792 va passar a viure a Saragossa fins a 1802, en què pot tornar a la cort, gràcies al matrimoni de la seva filla María Teresa amb Manuel Godoy. Durant l'ocupació napoleònica va viure a Mallorca, el 1814 es traslladava de nou a Saragossa, on va morir el 1820.[3]
Descedència
[modifica]María Teresa i Lluís van tenir tres fills:
- Luis María de Borbón y Vallabriga (1777-1823)
- María Teresa de Borbón y Vallabriga (1779-1828)
- María Luisa de Borbón y Vallabriga (1780-1846)
Honors
[modifica]_-_ribbon_bar.png){kind=small}
Referències
[modifica]- ↑ Rubio Sotés, F. (Editora). Chinchón: sociedad y territorio (en castellà). Madrid: Editorial Complutense, 2002, p. 194.
- ↑ Zavala, José María. Infantas: De la primogénita de Felipe V a la sucesora de Felipe VI (en castellà). Barcelona: Plaza & Janés, 2012.
- ↑ 3,0 3,1 de Goya, Francisco. Cartas a Martín Zapater (en castellà). Madrid: Istmo, 2003, p. 159.
- ↑ Carr-Gomm, Sarah. Francisco Goya (en castellà). Londres: Parkstone International, 2011, p. 22. ISBN 978-1-78042-075-2.
- ↑ Rodríguez López-Brea, 2001, p. 33.
Bibliografia
[modifica]- Rodríguez López-Brea, Carlos. Dos Borbones, cardenales primados de Toledo (en castellà). Universidad de Castilla-La Mancha, 2001.
