María bonita (cançó)
Tipus | obra de composició musical |
---|---|
Artista | Caetano Veloso, Natalia Lafourcade i Teresa Salgueiro |
Publicat | 1947 |
Llengua | castellà |
Lletra | Agustín Lara |
Música | Agustín Lara |
Producció | cap valor |
«María bonita» és una cançó composta per Agustín Lara gravada en 1946. Va ser inspirada per María Félix.[1][2][3][4][5]
Origen
[modifica]María Félix i Agustín Lara es van casar el 1945, mplicant crítiques i burles pels dubtes que van sorgir respecte a la raó per la qual una estrella de cinema es casaria amb un home 20 anys més gran, fins i tot assumint-ho com una argúcia publicitària, fet que va negar Félix constantment.[1][6] La parella sofriria problemes en el curt període de casament.[7] Carlos Monsiváis va afirmar que la cançó va ser ideada per Lara després d'un plet entre la parella com a forma de reconciliació.[1]
Segons Eulalio Ferer, Lara la va compondre a Acapulco
« | durant una nit, quan baix a passejar a la platja, mentre María s'arreglava a l'Hotel de las Américas, abans d'un sopar al que els havien convidat a "El Mirador", talaia dels clavadistes d'Acapulco | » |
— Eulalio Ferrer Rodríguez, "Agustín Lara i María Félix: “Tu y yo” |
Segons Guadalupe Loaeza:[8]
« | María i Agustín es van allotjar a l'hotel El Papagayo, que estava format per bungalows situats enfront de la platja d'Hornos. En aquesta platja el compositor li va fer el seu regal, la cançó "María bonita". La cançó més famosa, la més interpretada, la que començava a sonar cada cop que Félix arribava a un lloc. | » |
— Guadalupe Loaeza |
El 1947 el compositor Chucho Monge va demandar a Lara pel suposat plagi d'un fragment de la melodia de la seva cançó "El remero", que Lara hauria usat a María bonita, fent un gran escàndol mediàtic. Monge perdonaria a Lara després d'arribar a un acord[9] luego de que se encontraron casualmente en el centro de espectáculos El Patio y Lara le dijera "¿Chucho, por qué quieres fregarme en una canción que he dedicado a la mujer más bonita de México?". El abogado de dicho litigio fue Bernabé Jurado.[10]
La cançó es convertiria en una de les més famoses de Lara, i donaria el seu títol com a sobrenom a Félix en endavant.
Estructura musical
[modifica]La cançó és un vals en to de re que Lara va interpretar acompanyat d'una petita orquestra.
Posició en les llistes
[modifica]- Número 2 a la Latin American Parade of Hits de Discos Peerless, maig de 1947.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Monsiváis, Carlos. Los ídolos a nado: Una antología global (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 6 de maig de 2011. ISBN 9788499920580 [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ «María Félix, la mujer que inspiró a los grandes personajes de México - Entretenimiento - CNNMexico.com». [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ «Agustín Lara: el mito de María bonita en Acapulco - Escritores y Poetas». [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ Meyer, Michael C. The Oxford History of Mexico (en anglès). Oxford University Press, USA, 24 de juliol de 2000. ISBN 9780195112283 [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ Candelaria, Cordelia. Encyclopedia of Latino Popular Culture (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1 de gener de 2004. ISBN 9780313332104 [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ Zolov, Eric. Iconic Mexico: An Encyclopedia from Acapulco to Zócalo (en anglès). ABC-CLIO, 26 d'agost de 2015. ISBN 9781610690447 [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ Pilcher, Jeffrey M. The Human Tradition in Mexico (en anglès). Rowman & Littlefield, 1 de gener de 2003. ISBN 9780842029766 [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ Loaeza, Guadalupe. Mi novia, la tristeza: El recuento biográfico más completo, informado y original que se haya escrito sobre Agustín Lara. (en castellà). Océano, 1 de setembre de 2009. ISBN 6074007993 [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ «Chucho Monge: voz del alma popular». [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ «El espíritu romántico de Chucho Monge». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ Inc, Nielsen Business Media. Billboard (en anglès). Nielsen Business Media, Inc., 24 de maig de 1947 [Consulta: 14 maig 2016].