María de la Chica
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1734  Granada (Espanya) |
| Mort | segle XIX |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
María de la Chica (Granada, 1734 - s. XIX), àlies «la Granadina»,[1][2] va ser una cantant i actriu andalusa, molt coneguda com a còmica i tonadillera als teatres de Madrid, on va treballar de 1755 a 1782, moment de la seva jubilació.
Nascuda a Granada a el 1734.[3] Va passar a Madrid el 1755,[1] on va convertir-se en una de les gracioses o còmiques més populars i notables de l'època, tant que el dramaturg Ramón de la Cruz va escriure diversos sainets pensant en les dots artístics de Chica.[3][1][4]
La seva carrera artística va ser molt llarg. Va ser admesa en la companyia en la que treballava la destacada actriu Maria Ladvenant,[1] i el 1759 era considerada una actriu veterana.[2] En aquests anys figura en diverses companyies madrilenyes, a càrrec de José Parra (1759-1760), al teatre de la Cruz, de José Martínez Gálvez (1760-1761), de Juan Ángel (1761-1762), sempre acompanyada gairebé sempre de les mateixes actrius, com Sebastiana Pereira, Casimira Blanco o Maria Ladvenant, tret de la temporada de 1762-1762, que conta a la companyia de María Hidalgo.[2] El 1763 va decidir retirar-se per tornar a Granada, alhora que ho va demanar el seu marit, llicència que se'ls va concedir.[5] Tanmateix, finalment va decidir romandre a Madrid, treballant a la companyia de Maria Ladvenant (1763-1765) al teatre del Príncep, representant diverses sarsueles, comèdies i sainets destacats, entre altres gèneres.[2] Entre altres, el febrer de 1764 va participar en l'òpera L'Ortolanella astuta en commemoració del desposori entre la infanta Maria Lluïsa i l'arxiduc Pere Leopold, que es va representar també al teatre del Palau del Buen Retiro.[6] Continuà treballant a la companyia fins a la seva jubilació, estant al seu càrrec Nicolás de la Calle entre 1765 i 1766.[2]
Finalment, Chica es va jubilar el 1782, llicència que havia obtingut anteriorment.[1][5] En l'àmbit personal es va casar amb Julián González, empleat del teatre del Príncipe, que s'encarregava del cobrament de la tertúlia del teatre.[5][1] Van tenir un fill, Manuel González, que va emprendre la carrera artística com la seva mare,[1] la qual en jubilar-se va procurar, amb èxit, que fos col·locat com a 4t o 5è galant de la companyia, atès l'èxit que havia tingut González en una representació el 1781.[5] Hom afirma que María de la Chica encara vivia a començaments de segle xix.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). vol. 26. Barcelona: Hijos de J. Espasa, 1925, p. 1047.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cotarelo y Mori, Emilio. Estudios sobre la historia del arte escénico en España: María Ladvenant y Quirante, primera dama de los teatros de la corte (en castellà). Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1896, p. 18, 23, 28-29, 34, 39, 55, 60, 62, 94, 109-110, 130.
- ↑ 3,0 3,1 Rodrigo, Antonina. María Antonia, la Caramba: el genio de la tonadilla en el Madrid goyesco (en castellà). Madrid: Prensa Española, 1972, p. 129.
- ↑ Angulo Egea, María. Historia del teatro breve en España (en castellà). Madrid: Iberoamericana, 2008, p. 2008.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Olmos, Ángel Manuel (ed.). Papeles Barbieri. Teatros de Madrid. vol. 5. Madrid: Discantus, p. 52, 344.
- ↑ Carmena Millán, Luis. Crónica de la ópera italiana en Madrid desde el año 1738 hasta nuestros dias (en castellà). Madrid: Manuel Minuesa de los Ríos, 1878, p. 15-16.