María del Carmen Pérez Martínez
Biografia | |
---|---|
Diputada al Parlament de Catalunya | |
27 maig 2017 – Circumscripció electoral: Barcelona | |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | política, metgessa |
Partit | Ciutadans - Partit de la Ciutadania |
María del Carmen Pérez Martínez és una metgessa i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la X legislatura.
Llicenciada en medicina, treballa com a doctora radiòloga a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau des del 1979, i n'ha estat assessora de la comissió científica i presidenta del comitè d'empresa.[1] En qualitat de vicepresidenta de la junta directiva del cos facultatiu de l'Hospital, quan aquest va fer un ERO el 2011, va denunciar davant del jutge l'existència de contractes irregulars a polítics amb sous molt alts.[2]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 figurà en el número 9 de la llista de Ciutadans com a independent per Barcelona. En maig de 2014 va substituir en el seu escó Jordi Cañas Pérez, que havia dimitit arran la seva imputació en un presumpte frau fiscal.[3][4] Ha estat portaveu del seu grup parlamentari a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya.[5]
En 2014 va escriure un article al diari digital El Español en què justifica la mort de malalts en la vaga mèdica de 1964 a Bèlgica.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ Conveni de l'Hospital de Sant Pau, 2013 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. on figura com a presidenta del comitè d'empresa
- ↑ La doctora contra todos, El Periódico, 30 de maig de 2012
- ↑ María del Carmen Pérez ja és la nova diputada de Ciutadans en substitució de Jordi Cañas Arxivat 2017-11-17 a Wayback Machine., vilaweb, 27 de maig de 2014
- ↑ María Carmen Pérez, nueva diputada del Parlament en sustitución de Cañas, La Vanguardia, 27 de maig de 2014
- ↑ «Fitxa del Parlament de Catalunya». Arxivat de l'original el 2015-04-10. [Consulta: 8 setembre 2015].
- ↑ Carme Pérez. «Los que se van». Pensamiento. El Español. 20 de mayo de 2014.
- ↑ «Trágicas consecuencias de la huelga de médicos en Bélgica. Han muerto siete enfermos por falta de asistencia.» La Vanguardia Española. 5 de abril de 1964.