María la Balteira
| |||
| Nom original | (gl) María Peres  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (gl) María Pérez segle XIII Armea (Corona de Castella) | ||
| Mort | Després de 1267 Salamanca (Corona de Castella) | ||
| Sepultura | Monestir de Santa Maria de Sobrado | ||
| Altres noms | A Balteira | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | trobadora, compositora, espia, soldadera, trobairitz, cantant | ||
| Activitat | (Floruit: segle XIII ) | ||
María Pérez o María La Balteira (Armea, Coirós, segle XIII — després del 1267), va ser una soldadera (juglaresa) gallega del segle xiii que va gaudir de popularitat en la cort d'Alfons X el Savi.[1]
Biografia i trajectòria
[modifica]Se'n coneixen poques dades, tant de la seva vida com de la seva trajectòria artística. Les dades provenen, majoritàriament, d'un document signat en el Monestir de Sobrado el 1257 i de cantigues d'escarni.[2]
Era filla de Pedro Eanes de Guimaráns i Azenda Peláez. Probablement va néixer a Armea (Coirós, província de La Corunya), on hi tenia una casa i on va heretar propietats que posteriorment va vendre al Monestir de Sobrado, En el contracte que va signar, va vendre la seva finca d'Armea al monestir, a canvi d'una protecció. Va rebre de l'abat 230 sous, a més de diverses quantitats d'aliments i teixits que cobraria anualment. Ella, per la seva banda, donava al monestir diverses estovalles cada any i a canvi, hauria de ser enterrada al monestir, i el seu cos estaria en un taüt amb una manta vermella.[3]
Petjada en la lírica medieval
[modifica]Sembla que les soldaderes formaven part de la tradició lírica medieval galaicoportuguesa.
Va iniciar la seva carrera com a cortesana en temps de Ferran III, i va aconseguir fama a la cort d'Alfons X, segons Ramón Menéndez Pidal, entre 1257 i 1267.[4] Una mostra de la notorietat que va aconseguir són les cantigues d'escarni compostes sobre la seva persona per deu trobadors, entre ells Alfons X.[5]
Va ser creuada, segons el document signat amb el Monestir de Sobrado i les càntigues d'escarni de Pedro Amigo i Pero da Ponte, encara que no queda clar si va arribar a viatjar a Jerusalem.[6] Diverses cantigues també la situen a les fronteres entre el regne de Castella i de Granada.[4]
Els últims anys de la seva vida els va poder passar al seu poble natal, Armea o a Salamanca, tal com sosté Ramón Menéndez Pidal, en unes cases que eren propietat de Pedro Amigo, les quals va donar al cabdill de l'església de Salamanca amb l'única condició que María Pérez hi continués vivint durant tota la vida pagant 25 morabatins. [4]
Igual que succeeix amb la resta de soldaderes, trobadores i joglaresses, no han arribat testimoniatges dels seus dots artístics, ni en el ball, el cant o la música.Tot i així, són mostra del seu valor la fama aconseguida a la cort i les múltiples cantigues d'escarni ja que cap va fer burla de les seves qualitats artístiques.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Ventura Ruiz, Joaquim «A VERdAdEIRA CRUZAdA dE mARÍA PÉREZ «BAlTEIRA»» (PDF) (en castellà). Estudios de literatura medieval en la Península Ibérica. Cilengua [San Millán de la Cogolla], 2015, pàg. 1167-1182.
- ↑ MENÉNDEZ PIDAL, Ramón. Poesía juglaresca y juglares. Aspectos de la historia literaria y cultural de España. (en castellà). 8a. Madrid: Espasa Calpe, 1969.
- ↑ Ventura, Joaquim «O contrato de María Balteria con Sobrado» (PDF). Grial Revista Galega de Cultura, Juliol, agosrt i setembre 2017, pàg. 134-141.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Menéndez Pidal, Ramón. Poesía juglaresca y juglares: orígenes de las literaturas románicas. 9. edición ampliada. Madrid: Espasa-Calpe, 1991. ISBN 978-84-239-1959-8.
- ↑ (PDF) (en gallec) María Pérez, Balteira, ou, María Balteira na Literatura medieval. Escolma de textos. Consello da Cultura Galega. Comisión de Igualdade [Consulta: 26 juny 2014].
- ↑ http://culturagalega.gal/album/docs/CCG_ig_album_balteira_Joaquim_Ventura.pdf
- ↑ Lopes, Maria da Graça Videira. A sátira nos cancioneiros medievais galego-portugueses (en gallec). Lisboa: Editorial Estampa, 1994. ISBN 978-972-33-1079-5.
Bibliografia
[modifica]- Martínez Salazar, A. (1897): "Una gallega célebre en el siglo XIII" en Revista Crítica de Historia y Literatura Españolas, Portuguesas e Hispanoamericanas, Madrid, pp. 298–304.
- Manuel Rodrigues Lapa (1995): Cantigas de escarnho e de mal dizer dos cancioneiros medievais galego-portugueses. Edição crítica e vocabulário do prof. M. Rodrigues Lapa. Ediçoes João Sá da Costa. ISBN 972-9230-42-0
- Joaquim Ventura (2015): "A verdadeira cruzada de María Pérez Balteira", en C. Alvar (coord.). Estudios de literatura medieval en la Península Ibérica. San Millán de la Cogolla: Cilengua, pp. 1167–1182.