Mara Aranda
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1968  (56 anys)València | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, directora artística, música | ||
| Activitat | 1990 - | ||
| Gènere | Música medieval, música sefardita i música mediterrània | ||
| Instrument | Veu | ||
| Lloc web | mara-aranda.com | ||
  
| |||
Mara Aranda (València, 6 de desembre de 1968) és una cantant valenciana de música mediterrània i de música antiga, estudiosa i intèrpret de repertoris històrics.[1][2][3]
Fou membre i fundadora el 1990 —juntament amb Joansa Maravilla i Néstor Mont— del grup musical Cendraires, amb el qual gravaren un sol disc, que es dissolgué l'any 1998.[4][5][6] Formà després el grup L'Ham de Foc —amb Efrén López—, que recollia influències grega, turca, balcànica, àrab, iraniana i afganesa, amb forta identitat valenciana. Es dissolgué l'any 2006. Després ha cantat en solitari, amb col·laboracions concretes amb músics i grups diversos.[7][1]
Al llarg dels anys 2003 i 2004 va viure a l'illa de Creta per estudiar la seva música. Al 2005, a la ciutat grega de Tessalònica, veu tradicional. I també residí a Istambul i Jerusalem, seguint la seva recerca i aprenentatge.[1]
Posteriorment va encetar una nova etapa col·laborant amb el grup Soltage, format per Eduard Navarro, Josep Maria Ribelles, Jota Martínez i Abel Garcia, amb els que va publicar els discos Dèria (2009) i Lo testament (2013), guanyadors ambós del premi Ovidi Montllor en categoria folk dels seus respectius anys.[8][9][10]
El 2015 va publicar el disc Mare Vostrum, celebrant el 25è aniversari de la seva música, amb el qual també va guanyar el premi Ovidi Montllor al millor disc folk.[10][11]
És directora del Centre Internacional de Música Medieval de la Valldigna des del 2019, i hi imparteix cursos de cants sefardites d'Orient i Occident i composicions de trobairitz i trobadors.[12]
Discografia
[modifica]- Cendraires (1999, amb Cendraires)
- U (1999, amb L'Ham de foc)
- Cançó de dona i home (2002, amb L'Ham de foc)
- Cor de porc (2005, amb L'Ham de foc)
- Músiques i cants dels jueus sefardites (2005)
- Músiques i Cants Sefardis d'Orient i Occident (2006, amb Aman Aman)
- Dèria (2009, amb Solatge)
- Lo testament (2013, amb Solatge)
- Sephardic Legacy (2013)
- Música tancada (2014, amb Capella de Ministrers)
- Mare Vostrum (2015)
- Geografías de la diáspora. Sefarad en el corazón de Marruecos (2016)
- Geografías de la diáspora. Sefarad en el corazón de Turquía (2019)
- Trobairitz (2020)
- Geografías de la diáspora. Sefarad en el corazón de Grecia (2023)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Biografia de Mara Aranda». Save the music. [Consulta: novembre 2023].
- ↑ Andrés i Durà, Raquel «Entrevista con Mara Aranda: la música sefardí como 'clamo por la paz'» (en castellà). La Vanguardia, 02-12-2016.
- ↑ «Mara Aranda i la música antiga i mediterrània». El Diario, 23-04-2017.
- ↑ Vidal, Mer «El mar de Mara Aranda». Enderrock, 19-05-2015.
- ↑ Zaballa, Bel; Carreño, Jordi «Mara Aranda: les tradicions en testament». VilaWeb, 14-03-2014.
- ↑ Játiva, Juan Manuel «Conciertos de Mara Aranda y Efrén López, por separado» (en castellà). El País, 09-06-2012.
- ↑ J.M.S. «La cantante Mara Aranda actúa el domingo en Zamora» (en castellà). La Opinión - El Correo de Zamora, 27-06-2017.
- ↑ Folksons.cat. «Folksons.cat : Mara Aranda i Solatge - Lo testament». [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «MARA ARANDA I SOLATGE Lo Testament» (en castellà). [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ 10,0 10,1 «Mara Aranda – Millor disc de folk 2015 per ‘Mare Vostrum’», 12-12-2015. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Cívico Alzira, Elena «Una trovadora arraigada en la comarca». Levante-EMV, 05-12-2015.
- ↑ «Acadèmia». Centre Internacional de la Música Medieval. [Consulta: 4 novembre 2023].
Enllaços externs
[modifica]- «Charlando con Mara Aranda». Tarataña. RTVE, 26-03-2017.
- «Botifarra a banda i Mara Aranda». CCMA.