Hepàtiques
Marchantiophyta  | |
|---|---|
,_plate_82.jpg) "Hepaticae" de Haekel a Kunstformen der Natur, 1904 | |
| Període | |
Devonià mitjà a l'actualitat
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Archaeplastida |
| Divisió | Marchantiophyta Stotler i Crand.-Stotl., 2000 |
| Classes i ordres | |
Classe Haplomitriopsida Stotler & Stotl.-Crand.
Classe Jungermanniopsida Stotler & Stotl.-Crand.
Classe Marchantiopsida Stotler & Stotl.-Crand.
| |
.svg){kind=icon}
Les hepàtiques o marcantiòfits (Marchantiophyta) són una divisió dels briòfits en sentit ampli. Com en altres plantes no vasculars presenten alternança de generacions en la què el gametòfit haploide (on te lloc la reproducció sexual) domina el cicle vital. L'esporòfit diploide, de vida efímera, creix sobre el gametòfit i allibera espores.
S'estima que al món hi ha prop de 7500 espècies en 398 gèneres, representant a 92 families d'hepàtiques.[1] A Catalunya, segons el catàleg de les Molses de Catalunya, hi ha 197 de les 277 espècies d'hepàtiques que es coneixen a la península Ibèrica.[2] N'hi ha 85 a València[3] i 70 a les Illes Balears.[4]
Morfològicament (que no sistemàticament) es tendeix a separar a les hepàtiques entre les que creixen com un tal·lus (p. ex. Marchantiopsida) i les hepàtiques folioses que tenen un caulidi i fil·lidis (falses tiges i fulles) i s'assemblen més a una molsa (p. ex. jungermanniàcies).[5]
Es diferencien de les molses en sentit estricte pel seu aspecte general; per la presència d'oleoplasts intracel·lulars (que els confereixen una aroma característica); per l'estructura més simple de l'esporòfit que típicament s'obre mitjançant valves i no és verd ni pot fer la fotosíntesi o, sobretot en les especies folioses, per l'absència de nervi en els fil·lidis; per la forma típicament arrodonida dels fil·lidis, que sovint presenten bifurcacions a l'àpex o la presència d'amfigastris (una filera de fil·lidis ventrals modificats).[6]
-
Lunularia cruciata, una hepàtica tal·losa -
Jamesoniella autumnalis, una hepàtica foliosa -
Cicle vital típic
_9148.JPG)
Característiques físiques
[modifica]Les plantes d'aquesta divisió són normalment menudes, de 2 a 20 mm d'ample i menys de 10 cm de llarg. Algunes però poden cobrir grans extensions de terreny sobre roques o un altre substrat adient. Són cosmopolites, més corrents en llocs humits però també n'hi ha algunes en deserts o a l'Àrtida. Algunes es fan servir en jardineria.[7]
Ecologia
[modifica]A principi del segle XXI les hepàtiques es poden trobar en molts ecosistemes del planeta, excepte el mar i els ambients excessivament secs, o els exposats a alts nivells de radiació solar directa.[8] Com amb la majoria de grups de plantes vives, són més comunes, tant en nombre com en espècies, a les zones tropicals humides.[9] Les hepàtiques es troben sovint a l'ombra entre moderada i profunda, encara que les espècies del desert poden tolerar la llum solar directa i períodes de dessecació total.
Taxonomia
[modifica]A la classificació actual, les hepàtiques estarien dividides en 21 ordres i 62 famílies:[10]
- Calobryales
- Blasiales
- Neohodgsoniales
- Sphaerocarpales
- Marchantiales
- Pelliales
- Fossombroniales
- Pallaviciniales
- Pleuroziales
- Metzgeriales
- Ptilidiales
- Porellales
- Radulales
- Frullaniales
- Lejeuneales
- Jubulales
- Perssoniellales/Schistochilales
- Myliales
- Lophoziales
- Lepidoziales
- Jungermanniales
Referències
[modifica]- ↑ Söderström «World checklist of hornworts and liverworts». PhytoKeys, 59, 2016, pàg. 1–826. DOI: 10.3897/phytokeys.59.6261. PMC: 4758082. PMID: 26929706.
- ↑ Montserrat Brugués, Elena Ruiz & Llorenç Sáez. «Catàleg de les Molses de Catalunya». UAB, 2023. [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Felisa Puche Cristina Gimeno José Gabriel Segarra «Lista de los briófitos de la Comunidad Valenciana». Universitat Autònoma de Barcelona, Orsis 13, 1998, pàg. 27-41.
- ↑ Saez, Llorenç. Llibre vermell dels briòfits amenaçats de les Illes Balears. Palma de Mallorca: Conselleria de Medi Ambient i Territori. Govern de les Illes Balears, 2020. ISBN 978-84-122251-6-7.
- ↑ C.Cases, M. Brugués, R.M. Cros. Flora dels briòfits dels Països Catalans. Vol II. Hepàtiques i antocerotes. Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 84-7283-771-8.
- ↑ Història natural dels Països Catalans, Vol 4: Plantes inferiors. Enciclopèdia Catalana SA, 1985. ISBN 84-85194-64-0 (volum 4).
- ↑ Schuster, Rudolf M. The Hepaticae and Anthocerotae of North America, volume VI, page 19. (Chicago: Field Museum of Natural History, 1992). ISBN 0-914868-21-7
- ↑ Schuster, Rudolf M. The Hepaticae and Anthocerotae of North America, vol. I, pp. 243–249. (New York: Columbia University Press, 1966).
- ↑ Pócs, Tamás. "Tropical Forest Bryophytes", p. 59 in A. J. E. Smith (Ed.) Bryophyte Ecology. (London: Chapman and Hall, 1982). ISBN 0-412-22340-6.
- ↑ Cole, Theodor C. H.; Hilger, Hartmut H.; Goffinet, Bernard «ABRYOPHYTE Phylogeny Poster (BPP, 2023)» (en anglès). PeerJ Preprints, 21-10-2023, pàg. 1. DOI: 10.1002/ajb2.16249.
