Marchantiopsida

*Marchantiopsida*
	; Ricciocarpos natans
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Subregne	Viridiplantae
Classe	Marchantiopsida ; Cronquist, Takht. i W.Zimm., 1966

Les marcantiòpsides (Marchantiopsida) són una classe de hepàtiques que conté 4 ordres i prop de 17 famílies.^[1]

Descripció

Són un grup que conté poques característiques comunes entre els diferents ordres que la comprenen. El gametòfit és generalment tal·lós mentre que l'esporangi està recobert per una única capa de cèl·lules. El gametòfit de les Marchantiales és complex i en la majoria d'espècies les càmeres d'aire estan presents dins del tal·lus i els seus teixit presenten cèl·lules especialitzades lliures de clorofil·la que contenen cossos oleífers (estructures que es troben dins de les cèl·lules del parènquima de reserva que acumulen olis essencials en el seu interior^[2]) El gametòfit de les Sphaerocarpales és simple, tal·lós, i pot ser profundament dividit o lobulat.^[3]

L'esporòfit roman submergit molt de temps dins la paret de l'arqueogoni i apareix poc abans de la maduresa de les meiòespores, un cop madures les espores són expulsades de la càpsula amb l'ajut dels elàters.

Ordres

Referències

↑ Söderström, Lars; Hagborg, Anders; von Konrat, Matt; Bartholomew-Began, Sharon; Bell, David; Briscoe, Laura; Brown, Elizabeth; Cargill, D. Christine; da Costa, Denise Pinheiro; Crandall-Stotler, Barbara J.; Cooper, Endymion; Dauphin, Gregorio; Engel, John; Feldberg, Kathrin; Glenny, David; Gradstein, S. Robbert; He, Xiaolan; Hentschel, Joern; Ilkiu-Borges, Anna Luiza; Katagiri, Tomoyuki; Konstantinova, Nadezhda A.; Larraín, Juan; Long, David; Nebel, Martin; Pócs, Tamás; Puche, Felisa; Reiner-Drehwald, Elena; Renner, Matt; Sass-Gyarmati, Andrea; Schäfer-Verwimp, Alfons; Segarra-Moragues, José; Stotler, Raymond E.; Sukkharak, Phiangphak; Thiers, Barbara; Uribe, Jaime; Váňa, Jiří; Wigginton, Martin; Zhang, Li; Zhu, Rui-Liang «World checklist of hornworts and liverworts». PhytoKeys, 59, 29-01-2016, pàg. 1–828. DOI: 10.3897/phytokeys.59.6261.
↑ «Terminologia Hepàtiques». Universitat Autònoma de Barcelona. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2019. [Consulta: 19 abril 2019].
↑ Wolkmar Wirth; Ruprecht Düll; Xavier Llimona; Rosa María Ros; Olaf Werner. Guía de campo de los líquenes, musgos y hepáticas. Barcelona: Omega, 2004. ISBN 84-282-1266-X.

[1] Söderström, Lars; Hagborg, Anders; von Konrat, Matt; Bartholomew-Began, Sharon; Bell, David; Briscoe, Laura; Brown, Elizabeth; Cargill, D. Christine; da Costa, Denise Pinheiro; Crandall-Stotler, Barbara J.; Cooper, Endymion; Dauphin, Gregorio; Engel, John; Feldberg, Kathrin; Glenny, David; Gradstein, S. Robbert; He, Xiaolan; Hentschel, Joern; Ilkiu-Borges, Anna Luiza; Katagiri, Tomoyuki; Konstantinova, Nadezhda A.; Larraín, Juan; Long, David; Nebel, Martin; Pócs, Tamás; Puche, Felisa; Reiner-Drehwald, Elena; Renner, Matt; Sass-Gyarmati, Andrea; Schäfer-Verwimp, Alfons; Segarra-Moragues, José; Stotler, Raymond E.; Sukkharak, Phiangphak; Thiers, Barbara; Uribe, Jaime; Váňa, Jiří; Wigginton, Martin; Zhang, Li; Zhu, Rui-Liang «World checklist of hornworts and liverworts». PhytoKeys, 59, 29-01-2016, pàg. 1–828. DOI: 10.3897/phytokeys.59.6261.

[UAB-2] «Terminologia Hepàtiques». Universitat Autònoma de Barcelona. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2019. [Consulta: 19 abril 2019].

[mol-3] Wolkmar Wirth; Ruprecht Düll; Xavier Llimona; Rosa María Ros; Olaf Werner. Guía de campo de los líquenes, musgos y hepáticas. Barcelona: Omega, 2004. ISBN 84-282-1266-X.

[1]

[2]

[3]