Marcel·la de Roma

Marcel·la de Roma
Biografia
Naixement	325 ; Roma
Mort	410 (84/85 anys); Roma
Període	Imperi Romà
Enaltiment
	santa catòlica ;
Festivitat	31 de gener

Marcel·la de Roma (Roma, 325 - 410), també coneguda com a santa Marcel·la, va ser una dama pertanyent a l'aristocràcia romana. Convertida al cristianisme, va pertànyer al cercle de Jeroni d'Estridó, qui li va dirigir una llarga sèrie d'epístoles: 23 a 29, 32, 34 i 37, escrites l'any 384; 38, i 40 a 44, escrites l'any 385; a les quals se suma l'epístola 59. Aquest cos d'epístoles evidencia la importància que Jeroni va atribuir a Marcel·la en la comunitat de Roma.^[1] L'epístola 127 ad Principiam, escrita per Jeroni el 412 després de la mort de Marcel·la, constitueix una de les principals fonts acreditades referides a la vida d'aquesta aristòcrata romana.

Vida

Vídua després de menys de 7 mesos de matrimoni i molt rica, Marcel·la formava part de les persones més adinerades i influents de la ciutat. Ningú s'atrevia a criticar-la ni a enfrontar's-hi. Vivia en un palau a la muntanya de l'Aventí i tenia el costum de reunir-se amb altres dames aristocràtiques; i totes, inspirades per Jeroni d'Estridó, vivien una vida evangèlica i activa, donant socors als pobres, sanant als malalts, defensant a tot tipus d'esclaus. A aquest grup s'hi va incorporar Fabiola de Roma que, després de la seva conversió pública, fundaria el primer hospital d'Occident.^[2]

Quan el 410, els bàrbars conduïts per Alaric I van arribar a Roma, totes les seves amigues (entre elles, Paula de Roma i la seva família) van marxar a Palestina per trobar-se amb Sant Jeroni excepte ella que, dient que era molt vella, es va quedar a casa seva. Els gots la van torturar per fer-la confessar on amagava les seves riqueses, però ja ho havia donat tot als pobres. Va morir després a causa de les seves ferides.

Una llegenda sense fonament històric diu que les seves restes són a l'església romana de Santa Maria Maddalena, al costat de la de Maximí d'Ais i la de la mateixa Maria Magdalena, però en l'església no n'hi ha cap indicació ni culte particular.

La festa de santa Marcel·la és el 31 de gener per l'Església Catòlica i figura també entre els sants de les Esglésies Orientals.

Referències

↑ Jerónimo de Estridón. Epistolari de Sant Jeroni. I: Cartes 1-85. BAC Normal n.º 219. Edició bilingüe preparada per Juan Bautista Valero. 1ª. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 936 pàg., 1993. ISBN 978-84-7914-080-9.
↑ Stille, Darlene R. Extraordinary Women of Medicine (en anglès). 288 pàgines. Nova York: Scholastic Library Publishing, 1997, p. 10. ISBN 978-0-516-26145-4.

Enllaços externs

Sant Jeroni. Letter 77 (Epístola 77, en anglès)]. (Principal font sobre la vida de Marcel·la de Roma).

[Epistolario-1] Jerónimo de Estridón. Epistolari de Sant Jeroni. I: Cartes 1-85. BAC Normal n.º 219. Edició bilingüe preparada per Juan Bautista Valero. 1ª. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 936 pàg., 1993. ISBN 978-84-7914-080-9.

[2] Stille, Darlene R. Extraordinary Women of Medicine (en anglès). 288 pàgines. Nova York: Scholastic Library Publishing, 1997, p. 10. ISBN 978-0-516-26145-4.

[1]

[2]