Vés al contingut

Marcel Samuel-Rousseau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarcel Samuel-Rousseau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 agost 1882 Modifica el valor a Wikidata
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1955 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, organista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCharles Lenepveu Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWal-Berg Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
PareSamuel Alexandre Rousseau Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: fff0fb3e-c71f-4531-a7b9-e3c9dd9f4538 Lieder.net: 26733 Discogs: 3180198 IMSLP: Category:Samuel-Rousseau,_Marcel Allmusic: mn0001636333 Modifica el valor a Wikidata

Marcel Samuel-Rousseau (7è districte de París, 18 d'agost de 1882 - París, 11 de juny de 1955) va ser un francès compositor, organista i director d'òpera.

Biografia

[modifica]

Va estudiar composició al Conservatori de París i va ser guardonat amb el Prix de Rome el 1905. Fou organista a Saint-Séverin de 1919-1922 i president de la "Société des auteurs, compositeurs et éditeurs de musique" de 1935-1953. Durant molts anys va ser professor d'harmonia al conservatori de París i director artístic de la companyia d'òpera Pathé. De 1941-1944 va ser director de l'Òpera Nacional de Paris.

Com a compositor Samuel-Rousseau va estar molt influenciat per les obres de César Franck i Gabriel Fauré . Tenia un estil més conservador que molts contemporanis, però era un mestre en l'harmonia cromàtica en la qual va tenir entre els seus alumnes a Marcel Dautremer,[1] i, tenia un fort sentit per a la dramàtica. Entre les seves composicions s'inclouen òperes, ballets, música d'orquestra i piano i cançons. Les seves millors obres són les seves òperes, que tendeixen a l'exòtic i són ambiciosos a escala. Dues de les seves òperes, Le Hulla (1920) i Kerkeb (1931), tenen la seva base a l'Orient; amb el paper del darrer títol de ballarina de barber en un harem. La seva òpera Tarass Boulba (1919), es basa en la llegenda d'un guerrer cosac. També va escriure una òpera basada en la llegenda artúrica Le roi Arthur (1903).

Fonts

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Marcel Dautremer