Marcela Rodríguez
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | 18 d'abril de 1951 Ciutat de Mèxic | |
| Nacionalitat | mexicana | |
| Activitat | ||
| Ocupació | Compositora i professora de música | |
| Gènere | Òpera;Ballet;Música de cambra; | |
| Obra | ||
Obres destacables | ||
| Família | ||
| Cònjuge | Carlos Pereda  | |
| Germans | Jesusa Rodríguez
Gabriela Rodríguez | |
 
| ||
Marcela Rodríguez Ramírez (Ciutat de Mèxic, 18 d'abril de 1951), és una compositora mexicana.
Formació acadèmica i primers anys
[modifica]L'entorn domèstic durant la infantesa de Marcela sempre va ser favorable per a la seva posterior carrera com a compositora. Entre les amistats dels seus pares trobem a Agustín Lara, José Alfredo Jiménez o Tata Nacho, que formaven part de l'escena musical dels anys cinquanta i seixanta. La compositora ha mencionat també en diverses entrevistes que a la seva llar no només s'hi escoltava molta música, sinó que també s'interpretava música popular mexicana[1].
La seva formació musical acadèmica es va iniciar amb Manuel López Ramos donant classes de guitarra i amb Javier Hinojosa de vihuela mexicana. Va realitzar els seus primers estudis de composició amb María Antonieta Lozano i Leo Brouwer. Va participar també en el taller de composició de Julio Estrada i va asistir a diversos seminaris de composició a Darmstadt i Friburg.[2]
Una figura clau en els principis de la seva trajectòria compositiva fou Alicia Urreta, la qual va encoratjar-la a ella i demés dones compositores a tenir una rutina compositiva i no abandonar les seves carreres[3]. Vora l'any 1978, Marcela Rodríguez havia tan sols composat algunes peces per a piano, però aviat coneixeria un camp en el qual hi va treballar molt: el teatre. La seva germana, Jesus Rodríguez, la qual havia treballat en la posada d'escena en vàries companyies de teatre, va introduir-la en el seu entorn. És així com van encarregar a Marcela les primeres composicions per a obres de teatre. Durant els propers 15 anys, aquest seria el seu àmbit[4].
Gràcies a aquest apropament al teatre per part de la seva germana i la seva primera etapa com a compositora, Marcela va veure's amb força a composar una òpera. La Sunamita arribaria l'1 d'agost de 1991. Composada durant la seva estada a Alemanya des del 1987, es va estrenar al Teatro de la Ciudad a Ciutat de Mèxic. El llibret, escrit pel seu marit Carlos Pereda, adapta un conte d'Inés Arredondo, el qual tracta sobre ...A l'èxit de La Sunamita vindrien altres òperes: Sèneca a l'any 1993, Les cartes de Frida i Bola Negra al 2011 i El día que María perdió la voz al 2016.
Notable és també la seva obra orquestal produïda fins ara, la qual conté concerts per a violoncel, piano, guitarra i flauta dolça, obres per a orquesta de corda, entre altres.
Temàtiques socials
[modifica]Segons Marcela Rodríguez, un artista no pot obviar les circumstàncies socials que el rodegen ni fer com qui no ho veu. Seguint aquest principi, gran part de les seves obres, en especial les òperes, tracten temàtiques com el feminisme o la colonització d'Amèrica.
Òpera
[modifica]- La Sunamita, llibret de Carlos Pereda (1991).
- Sèneca, llibret de Carlos Thiebaut (1993).
- Les cartes de Frida, (2011).
- Bola negra, amb text de Mario Bellatín. (2011)
- El dia que María perdrió la voz, òpera per a nens. (2016)
Música vocal
[modifica]- Rèquiem mexicà, oratori, basat en La visió dels vençuts, de Miguel León Portilla.
- Poemas de Sor Juana Inés de la Cruz, per a ensemble i soprano.
- Funesta, per a piano, percussió i veu. (2012)
- Adúltera, enemiga, vuit cançons basades en fragments d'obres de teatre de Juan Ruiz de Alarcón, per a clavicèmbal i veu. (1994)
- Cantata del Tequila, basat en el poema d'Álvaro Mutis. (1998)
Música de cambra
[modifica]- Encantador de pájaros, per a flauta dolça i flauta travessera. (2000)
- Encendido del fuego
- Trio no. 1, per a violí, violoncel i piano. (2008)
- Suite Macbeth, per a vuit violoncels. (2002)
- Caída, (2012)
- Regretz, per a violí i piano. (2014)
- Con furia, per a quartet de corda. (2014)
- Rasgando el silencio, per a violoncel i veu. (2014)
Música orquestral
[modifica]- Canto sin luz, per a banda simfònica. (1985)
- Religiosos incendios. (1991)
- La fábula de las regiones, per a orquestra de corda. (1991)
- El verano, per a orquestra de corda. (1994)
- Hacia el vacío, per a orquestra de corda. (2004)
- Concert no.1 per a piano i orquesta. (2007)
- Horizonte oaxaqueño, per a banda simfònica. (2011)
- Concert no.2 per a piano i orquesta. (2012)
- Nocturno violento. (2014)
- Concert no.1 per a flauta i orquesta. (1993)
- Concert no.2 per a flauta i orquesta. (2011)
- Concert per a violoncel i orquesta. (1997)
- Vértigos, concert per a percussions i orquesta. (1995)
- Concert per a guitarra i orquesta. (1994)
Instrument sol
[modifica]- Nocturno, per a guitarra. (1988)
- 4 piezas para cello solo. (2001)
- Lumbre I
- Lumbre II (Apariciones)
- Lumbre III (Prometeo)
- Lumbre IV (Apocalipsis)
Família
[modifica]És germana de Jesusa Rodríguez, actriu, directora de teatre i activista feminista, la qual ha fet la posada d'escena de vàries de les seves òperes [6]i de Gabriela Rodríguez, sexòloga i titular del Consell Nacional de Població.
També és mare de Nicolás Pereda, director de cinema.
Referències
[modifica]- ↑ Fonoteca Nacional de México. «Entrevista a Marcela Rodríguez», 30-11-2021. [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ García Bonilla, Roberto. Visiones sonoras: entrevistas con compositores, solistas y directores. 1. ed. México, D.F: Siglo Veintiuno Ed, 2001. ISBN 978-968-23-2388-1.
- ↑ Cenidim INBAL. «Ciclo de conferencias compositoras mexicanas del XXI. Marcela Rodríguez», 15-05-2021. [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ Ópera, Pro. «Julio - Agosto 2011 • Pro Ópera A.C.» (en castellà), 01-07-2011. [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ «HOME» (en castellà). [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ «EL DÍA QUE MARÍA PERDIÓ LA VOZ». [Consulta: 16 desembre 2024].