Marceline Desbordes-Valmore
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Marceline-Félicité-Joséphine Desbordes  20 juny 1786 Douai (França) | ||
| Mort | 23 juliol 1859 (73 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Montmartre | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia, prosa i teatre | ||
| Ocupació | Escriptora | ||
| Membre de | |||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Prosper Valmore (1817–) | ||
| Parella | Jacques-Louis Lacour (1805–1806) | ||
| Fills | Louisa Desbordes (  ) Jacques-Louis LacourMarie-Eugène Desbordes ( ) Junie Valmore ( ) Prosper ValmoreHippolyte Desbordes-Valmore ( ) Prosper ValmoreOndine Valmore ( ) Prosper ValmoreInès Valmore ( ) Prosper Valmore | ||
| Pares | Antoine-Félix Desbordes i Catherine Desbordes | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
   
  | |||
Marceline Desbordes-Valmore (Douai, 30 de juny del 1786 – París, 23 de juliol del 1859) va ser una cantant, actriu i poetessa francesa.[1][2]
Es va guanyar la vida com a cosidora i després com a actriu i cantant en els escenaris de Lilla, Douai i Ruan, a l'Opéra-Comique (1805) i a l'Odéon (1813). Quan va perdre la veu, feu d'actriu a París. El 1817, es casà amb l'actor Prosper Lanchantin, Valmore, amb qui tingué dues filles, Ondina i Agnès. En aquest període familiar és quan escrigué la seva producció poètica de caràcter romàntic.[2]
Dins de la seva obra poètica, una poesia elegíaca i amorosa, no exempta d'interès social i polític, trobem els reculls Élégies et Romances (1819), Élégies et Poésies Nouvelles (1825), Poésies (1830), Pauvres Fleurs (1839), Les Pleurs (1833) i Bouquets et prières (1843). La seva obra en prosa L'Atelier d'un peintre (1833) és autobiogràfica.[1][2][3]
Els seguidors romàntics i simbolistes van valorar la seva obra, que fou admirada per Lamartine, Balzac, Sainte-Beuve, Rimbaud, Baudelaire i per Paul Verlaine, que la va incloure dins de la seva obra Les poètes maudits.[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Marceline Desbordes-Valmore» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Marceline Desbordes-Valmore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Iglesia, Anna María. «Marceline Desbordes-Valmore, la poeta olvidada de la modernidad francesa» (en castellà). Crónica global, 22-05-2019. Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ ««Los Poetas Malditos: Marceline Desbordes-Valmore», por Paul Verlaine» (en castellà). Punto Crítico. Derechos humanos, 08-03-2020. [Consulta: 30 abril 2020].
Bibliografia
[modifica]- González Porto, José; Bompiani, Valentino (directors). Diccionario de autores. vol I. Barcelona: Montaner y Simón, 1963. D.L. B 20872-63(I).
