Marcelino dos Santos
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 maig 1929  Lumbo (Moçambic) | ||
| Mort | 11 febrer 2020 (90 anys) Maputo (Moçambic) | ||
Governor of Sofala (en)  | |||
| 1983 – 1986 ← Armando Guebuza – Francisco de Assis Masquil (en) → | |||
| Speaker of the Assembly of the Republic of Mozambique (en) | |||
| 30 maig 1977 – 12 gener 1995 – Eduardo Joaquim Mulémbwè (en) → | |||
| Membre de l'Assamblea de la República de Moçambic | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Casa dos Estudantes do Império | ||
| Ocupació | polític, escriptor, poeta | ||
| Partit | Frelimo | ||
| Família | |||
| Fills | Ilundi dos Santos | ||
| Premis | |||
| |||
| |||
Marcelino dos Santos (Lumbo, 20 de maig de 1929 - Maputo, 11 de febrer de 2020) fou un polític i poeta de Moçambic.
Biografia
[modifica]Era fill de Firmindo dos Santos (activista pels drets dels negres) i Teresa Sabino dos Santos, i era mulat.[1] De jove va créixer i estudiar a Lourenço Marques (Maputo) i després va anar a l'Institut Industrial de Lisboa a Portugal (1947). Va allotjar-se a la Casa dos Estudantes do Imperio, on va conèixer Amílcar Cabral (Guinea Bissau), Agostinho Neto (Angola), i Eduardo Mondlane (Moçambic). Quan el 1950 Neto fou arrestat i Mondlane deportat als Estats Units, va marxar a París. Allí va viure amb diversos escriptors i artistes i col·laborà amb la revista Présence Africaine.
El 1957 va participar en la fundació a París el Moviment Anti-Colonial. Després es va unir a la UDENAMO. Va participar en la fundació de la Conferència de les Organitzacions Nacionalistes de les Colònies Portugueses (CONCP) a Casablanca l'abril de 1961. Fou també un dels fundadors del Frelimo el juny del 1962. El 1964 fou secretari d'afers exteriors del partit i desenvolupà una tasca important per al front davant l'ONU i l'Organització per a la Unitat Africana.[2] El 1969 fou membre del triumvirat que va agafar el control del Frelimo (abril) fins al novembre, quan Uria Simango fou expulsat i Samora Machel, de la tendència marxista radical afavorida per Dos Santos, nomenat president. Com que era mulat, Dos Santos va preferir restar a l'ombra i deixar que Machel, totalment negre, ocupés la posició principal, però va restar l'ideòleg del partit fins que al començament dels noranta aquest va abandonar la línia comunista.[3] Fou vicepresident del partit del 1969 al 1977, i vicepresident de Moçambic del 25 de juny de 1975 al 1977. Fou diverses vegades ministre, membre del Buró Polític del Comitè Central del FRELIMO que va governar provisionalment el país a la mort de Samora Machel el 1986, president del Parlament (1987-1994)[4] i membre del Comitè Central del Frelimo on representa la línia més esquerrana, ara en minoria.
Com a poeta publicà poesies sota els pseudònims Kalungano i Lilinho Micaia a la revista O Brado Africano, i un llibre sota el seu nom real, titulat Canto do Amor Natural, publicat el 1987 per l'Associação dos Escritores Moçambicanos.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Marcelino dos Santos a bookrags
- ↑ Marcelino dos Santos Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine. al web del govern sud-africà
- ↑ Mozambique News Agency, 24 May 1999.
- ↑ «Marcelino dos Santos at 70 looks to socialism». Arxivat de l'original el 2017-01-19. [Consulta: 17 octubre 2016].
- ↑ Biografia Arxivat 2016-10-18 a Wayback Machine. a lusofoniapoetica.com