Marcellin Boule

Marcellin Boule

Biografia
Naixement	(fr) Pierre Marcellin Boule 1r gener 1861 Montsauvi (França)
Mort	4 juliol 1942 (81 anys) Montsauvi (França)
Sepultura	cimetière de Montsalvy (fr)
1r Director Institut de Paleontologia Humana
1910 – 1939 ← cap valor – Henri Victor Vallois →
73è President de la Societat Geològica de França
1903 – 1903 ← Émile Haug – Pierre Termier →
Professor d'universitat Museu Nacional d'Història Natural de França
té el rol: càtedra 1902 – 1936 ← Jean Albert Gaudry – Camille Arambourg →
Aprenent Museu Nacional d'Història Natural de França
1890 – 1892
Professor lector Universitat de Clermont-Ferrand
1889 – 1890
Vicepresident de la Societat Geològica de França
Dades personals
Residència	12è districte de París Montsauvi
Nacionalitat	Francès
Formació	Collège de France (1886–1887) Facultat de Ciències de Tolosa (1882–1886)
Es coneix per	Homo neanderthalensis
Activitat
Ocupació	paleontologia
Ocupador	Service géologique national (fr) (1888–)
Membre de	Societat Geològica de França (1884–) Baudenkmalkommission (fr) Comité des travaux historiques et scientifiques Commission nationale des monuments historiques (fr)
Professors	Jean-Baptiste Rames i Émile Cartailhac
Obra
Estudiant doctoral	Pierre Teilhard de Chardin
Premis
Medalla Wollaston (1933)

Marcellin Boule (Cantal, França, 1 de gener de 1861 — Cantal, França, 4 de juliol de 1942), fou un paleontòleg francès.

Estudià i publicà la primera anàlisi d'un Homo neanderthalensis complet. El fòssil descobert en La Chapelle-aux-Saints era d'un homínid d'avançada edat i Boule el caracteritzà com un ésser bípede bestial, de genolls corbats i no ert completament. En una il·lustració que realitzà, el neandertal semblava un goril·la pelut amb els dits dels peus oposadament encarats. Això es deu al fet que l'esquelet que examinà patia artritis. Com a conseqüència, els neandertals foren vistos com a criatures primitives en les següents dècades.

Boule també ajudà a resoldre l'engany científic conegut com l'"Home de Piltdown". El 1915, Boule feu públic que la mandíbula pertanyia a un mico, en comptes d'un ancestre humà.

Referències i fonts

• Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, éd. J. Millon 1994, ISBN 2-905614-93-5