Marcià (usurpador)

Marcià

Biografia
Naixement	segle V
Mort	484 (Gregorià)
Senador romà
Activitat
Ocupació	polític
Període	Imperi Romà
Família
Cònjuge	Lleòncia
Pares	Procopi Antemi   i Marcia Eufemia
Germans	Procopi Artemi Ròmul Alipia Antemiol

Marcià, en llatí Flavius Marcianus, va ser un usurpador de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la Dinastia tràcia, que es va rebel·lar contra l'emperador Zenó (474 -491).

Marcià era fill de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi i de Màrcia Eufèmia, i gendre de l'emperador d'Orient Lleó I el Traci i de la seva esposa, l'emperadriu Èlia Verina, ja que es va casar l'any 471 amb Leòncia, la seva filla, i germana d'Èlia Ariadna, al seu torn esposa de l'emperador Zenó. Això va facilitar les bones relacions entre les corts d'Occident i Orient. Després de l'ascens al poder d'Antemi, Marcià va ser nomenat cònsol el 469, juntament amb el mateix emperador Zenó, i una altra vegada cònsol el 472 amb Rufius Postumius Festus.

La revolta de Marcià està relacionada a la lluita pel poder entre Verina i Zenó, que havia succeït al seu sogre quan va morir. Zenó era d'origen isàuric i per tant considerat "bàrbar" per la població de Constantinoble. Ja s'havia hagut d'enfrontar a un altre pretendent al tron imperial, Basilisc que havia aconseguit treure'l del poder durant vint mesos. Igual que Basilisc, Marcià també va reclamar el tron, al·legant la seva descendència imperial i no bàrbara, i pel seu matrimoni amb Leòncia, que era porfirogènita, ja que va néixer mentre Lleó I era emperador i no abans del seu ascens al tron, com era el cas d'Èlia Ariadna, l'esposa de Zenó.

L'any 479, Marcià es va revoltar a Constantinoble. Va reunir tropes formades per estrangers i ciutadans, amb el suport dels seus germans Procopi Antemi i Ròmul. Els tres germans van unir les seves forces prop de la casa de Cesari, al sud del Fòrum de Teodosi, i des d'allí van atacar alhora el Palau imperial i la casa del general Il·los, compatriota i fidel amic de Zenó. Les tropes van vèncer amb facilitat als soldats imperials, als que els ciutadans llençaven objectes i projectils des de dalt dels terrats. L'emperador va ser gairebé capturat, però va aconseguir refugiar-se al Palau.

La situació va canviar durant la nit. Il·los va aconseguir portar a la ciutat un contingent isàuric que tenia el campament a Calcedònia, mentre que amb diners va corrompre alguns soldats de Marcià, que van permetre la fugida de Zenó. L'endemà al matí, Marcià, adonant-se de la traïció dels seus homes, va fugir i es va refugiar a l'església dels Sants Apòstols, però va ser arrestat junt amb els seus germans. El cap terving Teodoric Estrabó, que s'havia compromès a donar suport a Marcià, no va arribar a temps a la ciutat abans que acabés la rebel·lió.

Enviat a Cesarea de Capadòcia, Marcià va organitzar una fugida ajudat per uns monjos, però mentre els seus germans van aconseguir escapar, Marcià va ser capturat i es va veure obligat a prendre vots religiosos a Tars a Cilícia, o potser va ser empresonat a Isàuria, al peu de la fortalesa de Papurius. Va aconseguir escapar i es va posar al capdavant d'una altra revolta, però després d'atacar Ancira va ser derrotat i capturat de nou per Trocundes, el germà d'Il·los.

El 484, Il·los va organitzar una revolta contra Zenó. Com que no volia mostrar-se com l'instigador, va alliberar Marcià i el va proclamar emperador. Després d'alliberar Verina, va decidir deposar Marcià i proclamar emperador a Lleonci I al seu lloc. Marcià va anar a Itàlia per demanar ajuda a Odoacre.