Vés al contingut

Marcus Gheeraerts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarcus Gheeraerts
Biografia
Naixementc. 1520 Modifica el valor a Wikidata
Bruges (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort1590 ↔ 1591 Modifica el valor a Wikidata (69/79 anys)
Londres, possible Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts visuals i premsat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Anvers (1577 (Gregorià)–1586)
Londres (1568 (Gregorià)–1576 (Gregorià))
Bruges (1558 (Gregorià)–1568 (Gregorià))
Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, aiguafortista, dibuixant, impressor, il·lustrador, artista visual Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMelchior d'Assoneville Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsMarcus Gheeraerts el Jove Modifica el valor a Wikidata

Marcus Gheeraerts «el vell» o llatinitzat Marcus Gerardus (Bruges ±1520 - Londres? ±1591) és un pintor i gravador del Comtat de Flandes.[1] Hi ha moltes ortografies diferents del seu nom.[2]

Va simpatitzar amb el protestantisme calvinista i va ser membre del consell de la comunitat La Família de l'Amor que rebutjava la violència com a mitjà de reforma.[3] El 1567, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, duc d'Alba, va ser nomenat governador per Felip II de Castella a les Disset Províncies. Alba va crear el Tribunal dels Tumults per organitzar una persecució despietada dels protestants i dissidents.[4] Com molts intel·lectuals i artistes, amb el fill Marcus II i el seu assistent Felip de la Valla es van exiliar cap a Londres.[5] La mare i filla van romandre a Bruges. Va ser condemnat en contumàcia el desembre 1568 i tots els seus béns van ser confiscats en nom de la corona de Castella.[3] En el gravat Al·legoria de la iconoclàstia (±1567), del qual només es conserva un exemplar al Britisch Museum, expressa tot el seu odi per l'Església catòlica institucional però també hi crítica la violència dels iconoclastes.[6]

No és clar si el «Mercus Geeraert» registrat al gremi dels pintors d'Anvers el 1577 va ser ell o si més aviat es tracta de son fill Marcus el jove.[7]

La nissaga

[modifica]

Va néixer a la ciutat de Bruges[1] com a fill del pintor Heggebaert (Egbert) Gheeraerts, probablement originari del nord de les Disset Províncies i la brugenca Antonine van der Weerden. Son pare va morir l'any que va néixer i sa mara va tornar a casar-se amb el pintor Simon Pieters, el que explica que en certs texts se'n parla com Marcus Pieters.[7] És probablement son padrastre que el va iniciar a les arts. Marcus va casar-se a Bruges en primeres noces el 6 de juny de 1558 amb Jannekin Struve, una dona catòlica que va morir el 1571. Es va casar en segones noces a l'Església neerlandesa de Londres el 8 de novembre de 1571 amb Susana de Critz que va morir el 1603. Susana era la germana de John de Critz, sergent-pintor de l'exèrcit de la reina Elisabet I, un altre exiliat flamenc. Van tenir tres fills més dels quals només Sara i Susanna va atènyer l'edat adulta. Sara es va casar amb l'artista Isaac Oliver el 1602. Susanna (mort el 1645) es va casar amb l'escultor Maximilian Colt.[1]

Obres destacades

[modifica]
  • Al·legoria de la iconoclàstia (±1567)
  • Mapa de la ciutat de Bruges (1562) una obra per promoure la ciutat com port i centre comercial, a l'ocasió de l'estrena del canal Verse Vaart, que via Damme i Sluis tornava a donar un accés al Mar del Nord.[8] Malauradament, aviat les hostilitats, l'escissió dels Països Baixos en la Guerra dels Vuitanta Anys van tornar a tallar aquest accés al mar.
  • De warachtighe fabulen der dieren (‘Les veritables faules dels animals’ 1567), il·lustracions en una versió de l'escriptor brugenc Eduard de Dene de les Faules d'Isop.[9]
Mapa de Bruges
  • Una caganera flamenca, detall amagat al mapa de Bruges
    Una caganera flamenca, detall amagat al mapa de Bruges
  • Retrat d'Henry Parry, bisbe de Worcester
    Retrat d'Henry Parry, bisbe de Worcester
  • La faula del llop i la cabra
    La faula del llop i la cabra
  • Festa major a un poble desconegut
    Festa major a un poble desconegut
  • Crist triumfant
    Crist triumfant
  • Lleó
    Lleó

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Marcus Gheeraerts (I)» (en anglès, neerlandès). Nederlands Instituut voor Kunstgeschiedenis (RKD), 16-05-2023. [Consulta: 28 setembre 2023].
  2. ↑ Entre d'altres: Marcus Garret, Marcus Garrett, Marcus Gerards, Marcus Geeraerts, Marcus Gheerhaerts, Marcus Gerard, Mercus Geeraert… (vegeu Marcus Gheraerts RKD, 2023)
  3. ↑ 3,0 3,1 Fontcuberta i Famadas, 2011, p. 224.
  4. ↑ Moreno Cullell, Vicente «La revolta dels Països Baixos en temps de Felip II». Sàpiens, 07-06-2012.
  5. ↑ «Marcus Gheeraerts I». Collections Online. British Museum. [Consulta: 28 setembre 2023].
  6. ↑ Fontcuberta i Famadas, 2011, p. 225.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Marcus Gheeraerts the Elder» (en anglès). Artvee. [Consulta: 28 setembre 2023].
  8. ↑ «Het stadsplan van Brugge door Marcus Gerards» (en neerlandès). Musea Brugge. [Consulta: 28 setembre 2023].
  9. ↑ «Den constrijcken Hubrecht Goltz, vermaert, De warachtighe fabulen der dieren, Eduard de Dene» (en neerlandès). Biblioteca digital de la literatura neerlandesa (DBNL), 1567. [Consulta: 28 setembre 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Fontcuberta i Famadas, Cristina. «Els artistes». A: Imatges d'atac: art i conflicte als segles xvi i xvii. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2011, p. 224-225. ISBN 978-84-475-3464-7. 
  • Hodnett, Edward. Marcus Gheeraerts The Elder of Bruges, London, and Antwerp (en anglès). Utrecht: Haentjens Dekker & Gumbert, 1971, p. 86. 
  • Popham, A.E. «The etchings of MG the elder» (en anglès). Print Collectors Quarterly, XV, 1928.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marcus_Gheeraerts&oldid=32542455»