Mare de Déu de Bellero
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | S. XI - | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | En resten algunes ruïnes | |||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 1.404 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alt Àneu (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Son | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Categoria | Desafectada | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
| Festivitat | La Mare de Déu d'Agost | |||
La Mare de Déu de Bellero, o Beiero, fou una ermita romànica del poble de Son, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Està en ruïnes d'ençà d'un ensorrament que patí entre 1958 i 1960, i fou acabada d'enderrocar l'abril del 1974 per fer-hi passar el Camí nou de les Planes.
Se'n conserven fotografies[1] que mostren una església de tres naus cobertes amb bigues. L'estructura original devia ser d'una sola nau, però fou ampliada posteriorment amb dues naus laterals. Tenia dos o tres absis semicirculars a llevant (almenys es té notícies del principal i del col·lateral nord. L'absis central posseïa una decoració d'arcades llombardes amb lesenes independents de les arcades. La porta era a migdia. Coronava la façana occidental un petit campanar d'espadanya.
Referències
[modifica]- ↑ Adell i Cases 1993.
Bibliografia
[modifica]- Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Mare de Déu de Bellero». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Pladevall, Antoni. Guies Catalunya romànica:Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Vall d'Aran. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-609-X.
Enllaços externs
[modifica]- La Mare de Déu de Bellero en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya; el topònim no surt en el mapa