Mare de Déu de Serenyà
Aparença
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església ![]() | |||
Construcció | segle XII ![]() | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | ruïnós ![]() | |||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica ![]() | |||
Altitud | 1.036,1 m ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Soriguera (Pallars Sobirà) ![]() | |||
Localització | Arcalís ![]() | |||
| ||||
La Mare de Déu de Serenyà és un antic santuari romànic, ara en ruïnes, del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori del poble d'Arcalís, dins de l'antic terme d'Estac.
Es troba al Bosquet de Saleretes, a migdia del lloc de Serenyà, en un indret de difícil accés, que únicament es pot fer a peu. És a uns 2 quilòmetres del poble d'Arcalís, seguint el camí que tradicionalment anava al poble de Malmercat, força més enlairat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Roig i Deulofeu, Albert; Puigferrat i Oliva, Carles. «Mare de Déu de Serenyà (Soriguera)». Catalunya romànica. Fundació Enciclopèdia. [Consulta: 24 febrer 2020].
Bibliografia
[modifica]- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Soriguera - Estac». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.