Mare de Déu de la Serra (Fogars de la Selva)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | S. XIII, XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fogars de la Selva | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 26737 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Andreu de Raminyó) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Mare de Déu de la Serra és una obra del municipi de Fogars de la Selva (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]
Edifici de planta rectangular, amb una nau i absis, i coberta de doble vessant a laterals situat al vessant septentrional del Montgròs, just a tocar de la masia de Can Serra (vegeu fitxa).[1]
L'església té l'entrada orientada a l'oest i un gran porxo de tres arcades per banda. Aquesta porxada està sustentada per un seguit de contraforts i està coberta per un sostre de teules de doble vessant sostingut per 25 grans bigues de fusta. La seva amplitud fa necessària una gran columna central. Hi ha, a més, altres columnes de granit de menor mida que sostenen les arcades que són monolítiques i de blocs (Tambors).[1]
La façana principal consta de dues finestres enreixades i la porta d'accés principal, un portal amb arc de mig punt i grans dovelles. La façana està arrebossada i pintada de blanc a excepció els marcs de les obertures.[1]
Al costat de l'església hi ha un edifici adossat a la part nord. Als extrems nord-est i sud-est hi ha contraforts que sostenen l'edifici contra el desnivell del turonet on està situat.[1]
Els ràfecs de les teulades laterals estan formats per una filera de rajola plana i pintada amb motius triangulars. A la façana lateral de migdia hi ha un rellotge de sol pintat de color daurat i blanc, de formes ondulades.[1]
Història
[modifica].jpeg)
Santuari depenent de la parròquia de Sant Andreu de Ramió. L'edifici és d'origen romànic encara que ha estat reformat posteriorment, sobretot al segle xiv i també al XVII de quan data el porxo.[1]
Les Rationes Decimarum de 1280 fan referència al santuari i el relacionen amb el monestir de Santa Maria de Roca-Grossa a Tordera. També és conegut un testament de Ramon de Molera en què hi ha un llegat de sis diners a favor d'aquesta capella el 1331.[1]
Hi ha nombroses inscripcions, lletres i xifres com la data de 1381 que apareix a la llinda d'una finestra. Es creu, però que podria haver estat feta el segle xvii i faria referència al passat del santuari.[1] Els Goigs de l'ermita dedicats a la Mare de Déu fan referència a la data de 1321.[2]
S'hi conservava una imatge de la Verge amb el nen del segle xiii.[1]
Durant la Guerra Civil el santuari fou utilitzat com a escola.[1]
Cada any, el primer diumenge de setembre, s'hi celebra un aplec.[1][3]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Santuari de la Mare de Déu de la Serra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ «Goigs a la Mare de Déu de la Serra de Fogars de la Selva» (en català). [Consulta: 2017].
- ↑ «Ermita de la Mare de Déu de la Serra (Fogars de la Selva - La Selva)». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2015].
Bibliografia
[modifica]- Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi; El Patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca, 1998-2001
- NOGUERA, A.; Les Marededeus romaniques de les terres gironines, 1977
Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany, 1991