Mare de Déu del Lloret (Renau)

Infotaula edifici Mare de Déu del Lloret
Dades
Tipus	Església
Construcció	entre 1690 i 1704
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	152 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Renau (Tarragonès)
Localització	Camí del Cementiri
41° 13′ 33″ N, 1° 18′ 35″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	12299

La Mare de Déu del Lloret és un monument del municipi de Renau (Tarragonès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Interior de l'ermita

Edifici de només una nau rectangular, de 12 m. x 5 m., que està coberta amb volta d'aresta dividida en tres sectors per arcs de mig punt escarsers. La façana està centrada per una porta amb llinda i una finestra quadrangular a cada banda.

L'ull de bou en forma d'estrella de sis puntes i una obertura en forma de creu allargassada, que il·luminen les voltes, foren dissenyats per Josep Maria Jujol el 1925. Corona la façana una espadanya d'una obertura (la campana procedeix de l'església de Peralta), també obra de Jujol. Les parets i la volta de l'edifici estan decorades amb pintures de Ramon Farré (que també s'havien atribuït a Jujol), de voltants de 1925. L'altar és obra de Santiago Tarragó. Queden restes de la casa de l'ermità i un pou d'aigua viva.

Història

L'ermita de la Mare de Déu de Lloret està documentada la segona meitat del segle xvii, encara que, segons la tradició, ja devia existir a mitjans del segle xiii. La construcció de l'edifici actual s'inicià a la fi del segle xvii (el 1690 s'adquiriren els terrenys) i es beneí el 1704. L'any 1925 fou reformada per l'arquitecte Jujol. El segon diumenge de desembre s'hi celebra la festa anual.

Enllaços externs

• «Mare de Déu del Lloret». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.