Vés al contingut

Mare de Déu del Puig de Bellver

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mare de Déu del Puig de Bellver
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Celoni (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl cim d'una muntanya. Sant Celoni (Vallès Oriental)
Map
 41° 41′ 20″ N, 2° 29′ 00″ E / 41.68893°N,2.4832°E / 41.68893; 2.4832
IPA
IdentificadorIPAC: 29320
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata

La Mare de Déu del Puig de Bellver és una església de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

És un edifici religiós, de planta quadrada i absis circular. La volta de l'absis és plana i la de la nau nervada sobre mènsules. És moderna.[1] Té una portada d'arc de mig punt. Un pòrtic construït l'any 1964, format per cinc arcs de mig punt.[1]

A l'interior, als costats de la nau, hi ha unes pintures modernes que representen Sant Celoni i Sant Armenter dins d'uns nínxols d'arc de mig punt. Hi ha un altar de pedra. Al costat de l'edifici hi ha una torre obelisc.[1]

Història

[modifica]

Molt abans del 1537 es venerava aquesta verge en una capella situada en la muntanyeta del Puig Penjadís o de Bellver, molt a prop de la vila. Aquesta capella fou regentada pels frares caputxins des del 1582 fins al 1618, any en què es traslladaren a un nou monestir. Durant el segle xix amenaçava ruïna i el dia 25 de maig del 1929 es posà la primera pedra de l'ermita. Durant la Guerra Civil fou profanada i destruïda, però es tornà a reconstruir. L'obelisc que domina la vall de Sant Celoni fou construït al costat de l'església l'any 1962, obra de Joan Bergós i Massó. Està arrebossat.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mare de Déu del Puig de Bellver». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 setembre 2015].