Mare de Déu del Remei de Caldes de Montbui
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | S. XVI | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Renaixement, Eclecticisme | ||||||
| Altitud | 225 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Caldes de Montbui (Vallès Oriental) | ||||||
| Localització | Pg. del Remei | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 28477 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa | ||||||
| |||||||
.JPG)
La Mare de Déu del Remei de Caldes de Montbui és una església de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És una església d'una nau amb un transsepte poc marcat, cúpula al creuer i absis semicircular.[1] A la façana principal es pot veure la porta d'entrada que està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l'entaulament que té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes, amb decoració escultòrica, i per sobre un timpà triangular buit. La porta té la inscripció "AVE MARIA_ 1548 _GRACIA PLENA". Per sobre hi ha una petita rosassa de forma polilobulada i el coronament de la façana té una forma escalona per acabar en un arc rebaixat. A la dreta de la façana s'aixeca el campanar, de planta quadrangular amb una finestra apuntada a cada cara per ubicar les campanes.[1]
La cúpula exteriorment té un tambor cilíndric; la part superior és una línia recta que es trenca regularment per una forma triangular que correspon a les finestres que s'obren en el tambor; aquestes són d'arc apuntat i estan fetes amb maó, igual que la cornisa que ressegueix el tambor, mentre que la resta és de pedra. del tambor sobresurt la cúpula que té forma apuntada.[1]
Història
[modifica]Al lloc on s'aixeca l'ermita actual s'han trobat abundants vestigis d'època romana. Tot fa suposar una continuïtat en la seva consagració, primer de culte pagà i després cristià.[1] La construcció de la capella es va fer gràcies a la donació d'un tros de terra per a l'edificació que feu Joan de Planas Cassanyes Ferrer el 3 de juliol de 1548. Una donació feta per Anna Setmenat i Doms, l'any 1553, va fer possible edificar la casa de l'ermità.[1] El 1577 hom demana permís al bisbe per canviar el portal vell. El portal però, porta la data 1548. L'obra primera va ser dirigida pel primer ermità, fra Nicolau.[1]
El 1736, la capella tenia tres altars. La imatge que s'hi venerava, de terra cuita, es perdé en el segle xix.[1] L'any 1893 s'iniciaren importants reformes en el santuari. Des d'aquella data i fins al 1935 s'hi van fer millores. Va ser incendiada l'any 1936.[1]
Referències
[modifica]