Mare de Déu del Roser de les Bordes
Mare de Déu del Roser de les Bordes | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Església | ||||||
Construcció | XIX | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Es Bòrdes (Vall d'Aran) | ||||||
Localització | Pl. dera Glèsia. Es Bòrdes (Vall d'Aran) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 4524 | ||||||
|
La Mare de Déu del Roser de les Bordes, en aranès era Mair de Diu deth Roser, és l'església parroquial d'Es Bòrdes inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Església d'una sola nau en volta de canó; el presbiteri és format per tres arcs de mig punt (amb dues voltes d'aresta) sostinguts per pilars de base circular. La porta d'entrada està realitzada en pedra a l'estil neoclàssic (brancals i llinda en angle recte) amb una llosa al capdamunt on hi ha la inscripció de l'any de fundació (1806). Disposa d'una torre de campanes adossada a l'extrem SO que consta de quatre pisos i presenta planta quadrangular. Està arrabossada en morter de calç i els elements decoratius es redueixen a les cornises que divideixen cada un dels pisos del campanar; el pis superior consta de dues obertures per les campanes. A l'extrem SE hi ha afegida una sagristia.[1]
A la porta de migdia de l'església hi ha encastada una llosa en marbre d'1,24 x 0,36 cm i representa la figura jacent, molt esquemàtica, d'un cavaller amb cota i espasa en posició orant. Als seus peus hi ha la figura d'un lleó coronat. Al voltant de la làpida hi ha una llegenda explicativa en caràcters gòtics i en llatí amb el suposat nom del guerrer : "Hc jhacet Stephs. De Merriaco, filius Stephi. De Merriaco. Cuiaia. (cuiius anima) requiescat in pace". Procedeix de Castell-lleó.[1]
Història
[modifica]Segons José Sarrate Forga, l'actual temple està ubicat en un emplaçament on abans hi havia una església romànica de la que no queden restes visibles; fins a l'any 1810 l'església era sufragània de la parròquia de Benós.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Església parroquial de Nostra Senyora del Roser». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].