Margaret Tynes
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1919  Saluda (Virgínia) | ||
| Mort | 7 març 2024 (104 anys) | ||
| Grup ètnic | Afroamericans | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Cant | ||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Veu | Soprano | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Hans von Klier | ||
    
| |||
Margaret Tynes (Saluda i Saluda, 11 de setembre de 1919 - 7 de març de 2024) va ser una soprano afroamericana estatunidenca.[1]
Nascuda a Saluda (Virgínia), la seva família es va traslladar més tard a Lynchburg i finalment a Greensboro, on el seu pare, J.W. Tynes, va ser durant molts anys ministre de l'Església Baptista de Providence.[2]
Després de llicenciar-se per la Universitat Estatal Agrícola i Tècnica de Carolina del Nord el 1939, va estudiar cant a la Juilliard School de Nova York.[3] Posteriorment, va obtenir un màster en educació musical a la Universitat de Colúmbia el 1944. Durant aquest període, va actuar a un programa de Harry Belafonte de Broadway anomenat Sing Man, Sing!
Tynes va cantar als principals teatres d'òpera dels Estats Units, el Canadà i d'Europa, incloses la Metropolitan Opera de Nova York, La Scala de Milà i la Staatsoper de Viena. Entre els seus papers més destacats hi ha Lady Macbeth (Macbeth), Carmen (Carmen), Aida (Aida) i Dido (Dido i Aeneas). Va ser molt reconeguda internacionalment com a Salome al Festival dei Due Mondi a Spoleto, Itàlia.
El 1957, la NAACP Freedom Fund Dinner la va convidar a participar al costat de Rose Morgan, Steve Allen, Jackie Robinson i Cab Calloway, per homenatjar Duke Ellington i Branch Rickey.[4] El 1958 i el 1959 va aparèixer a l'Ed Sullivan Show com a cantant de gòspel.[5][6]
A finals de la dècada de 1950 experts en òpera van dir-li que per triomfar en aquell món havia d'anar a Itàlia i Tynes ho va fer, amb la intenció d'estar-s'hi uns quants anys. Però el 1961 va casar-se amb Hans von Klier, un baró d'origen txec, dissenyador industrial, i van establir-se a Milà. Després de la mort del seu marit, l'any 2000, Tynes va decidir tornar a viure als Estats Units.[1]
La temporada 1960-1961 va ser la prima donna absoluta del Metropolitan Opera.[7] El 1961 va cantar al Festival de Spoleto, al costat del tenor George Shirley, una Salome que és recordada com la millor del festival.[8] Va actuar les temporades 1962-1963 i 1963-1964 al Liceu, com a Aida i Salome respectivament. Margaret Tynes va obtenir un triomf personal rotund amb entusiastes bravos i aplaudiments i els comentaris van ser unànimes: «la cantant nord-americana ha estat la més perfecta Salomé que s'ha vist i escoltat al Liceu fins al moment».[9] El 1974 va cantar el paper principal de Jenůfa al Metropolitan.[10]
Tynes va morir a Silver Spring, Maryland, el 4 de març de 2024, als 104 anys.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Schlosser, Jim. «'I Have Lived for Music and Art'» (en anglès). Greensboro News & Record, 30-08-2001. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Biografia» (en anglès). Black History Month Biographies. [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ «Biographical Note» (en anglès). Inventory of the Margaret Tynes Collection. Bluford Library. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2019. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Gainer, Nichelle. Vintage black glamour. Londres: Rocket 88, 2014. ISBN 978-1-906615-89-5.
- ↑ Jet. Johnson Publishing Company, p. 66.
- ↑ Withers, Lexis. «Margaret Tynes (1919-?)» (en anglès). Black Past, 27-10-2018. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Black World/Negro Digest (en castellà). Johnson Publishing Company, p. 73.
- ↑ Ebony. Johnson Publishing Company, p. 44.
- ↑ Montsalvatge, Xavier «El domingo en el Gran Teatro del Liceo Buen principio del ciclo de ópera alemana: «Salomé», de Richard Strauss, en una cruda y espléndida interpretación de Margaret Tynes». La Vanguardia, 31-12-1963, pàg. 37.
- ↑ «Jenufa (9)» (en anglès). Metropolitan Opera Association, 30-11-1974. Arxivat de l'original el 2022-01-26. [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ Nossiter, Adam «Margaret Tynes, Soprano Who Soared in Verdi and Strauss, Dies at 104» (en anglès). The New York Times, 05-04-2024.