Margarida de Savoia (1390-1464)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg) Gravat amb la beata pregant, 1692 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Margherita di Savoia juny 1382  Pineròl (Itàlia) |
| Mort | 23 novembre 1464 (Gregorià) (82 anys) Alba (Itàlia) |
| Sepultura | Convent de Dominiques (Alba, Piemont, Itàlia) |
| Abadessa | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Terciàries dominiques |
| Princesa i marquesa consort | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Pelegrinatge | Alba |
| Festivitat | 23 de novembre (a l'Orde de Sant Domènec, el 25 de novembre) |
| Iconografia | Com a monja dominica, amb tres fletxes; amb un cérvol |
| Altres | |
| Títol | Marquessa de Montferri (1403–1418) |
| Família | House of Savoy-Acaia (en)  |
| Cònjuge | Teodor II de Montferrat |
| Pares | Amadeus, Prince of Achaea i Caterina de Ginebra |
| Germans | Mathilde van Savoye |
Margarida de Savoia (Fossano, Ducat de Savoia, 21 de juny del 1390 - Alba, Cuneo, Itàlia, 23 de novembre de 1464) fou una princesa de la casa de Savoia, marquesa de Monferrat. És venerada com a beata per l'Església catòlica.
Biografia
[modifica]Margarida fou la primera dels quatre fills d'Amadeu de Savoia, príncep d'Acaia i senyor del Piemont, i de Caterina di Ginevra. El 17 de gener del 1403 es va casar amb Teodor II, marquès de Montferrat, de la branca italiana dels Paleòleg, un dinastia procedent de l'Imperi Romà d'Orient. El marit era vidu per dos cops, ja que s'havia casat abans amb Argentina de Lunigiana (†1387) i amb Joana de Bar (†1402), amb qui havia tingut tres fills. Amb Margarida el matrimoni va durar quatre anys i no en van néixer fills.
Era molt devota i pietosa, i encara més després d'haver sentit les predicacions de sant Vicent Ferrer, que passà un temps a Monferrat. En quedar vídua, va optar per deixar la vida mundana i va deixar el govern del marquesat al fill primogènit del seu marit Joan Jaume (1395 – 1445), i es retirà a Alba (Piemont), on es feu membre del Tercer Orde de Sant Domènec.
Al cap de poc, Felip Maria Visconti, duc de Milà en demanà la mà, demanant al papa Martí V que la dispensés dels vots; Margarida refusà l'oferta i va decidir de lliurar-se del tot a Déu. Va fundar un monestir amb altres dames nobles i el posà sota la regla de les Monges Dominiques. Com a monja exemplar, va morir al monestir d'Alba el 1464.
Veneració
[modifica]
El 13 de desembre del 1464 fou sebollida en una tomba humil, però el 1481 les restes foren traslladades a un sepulcre al seu monestir, que va fer construir Guillem VIII de Monferrat.
El papa Pius V va autoritzar el 1566 la celebració de la seva festivitat; Climent IX va confirmar-ne el culte, beatificant-la el 8 d'octubre del 1669.
