Vés al contingut

Margarita Arias de Correas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMargarita Arias de Correas
Biografia
Naixement22 juliol 1771 Modifica el valor a Wikidata
Córdoba (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1r novembre 1833 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Córdoba (Argentina) Modifica el valor a Wikidata


Margarita Arias Cevallos (Córdoba, 22 de juliol de 1771 - ca. 1 novembre 1833), coneguda pel nom de casada Margarita Arias de Correas,[1] va ser una matrona argentina, considerada una de les patrícies col·laboradores amb la causa independentista.

Va néixer a Córdoba el 22 de juliol de 1771, filla de Juan Arias i Rosa Cevallos. Es va casar amb José Orencio Correas Sotomayor, terratinent amb propietaris als camps de Jesús María,[2] amb qui va tenir diversos fills, entre ells Félix i Rafael.[3] Va ser una de les matrones argentines que el 1810 van lliurar les seves joies i altres objectes de valor per comprar armes, alhora que va treure de l'escola els seus fills i els va oferir al govern de la república com a soldats.[4] Hom en destaca que el 9 de juliol de 1816 va acollir a casa seva a José de San Martín i altres líders independentistes, i dos anys més tard, el 1818, juntament amb altres dones cordobeses, va enviar-li una carta de suport a la seva causa.[2] Eventualment, els seus fills van morir durant una de les guerres civils argentines contra el general Facundo Quiroga.[5] Va morir vers l'1 de novembre, quan se'n va celebrar el funeral.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Margarita Arias de Correas» (en castellà). Monetario Virtual Argentino. [Consulta: 19 setembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Bischoff, Efraín «Dama cordobesa, admirada de San Martín». La Voz, 2005.
  3. Bischoff, Efraín. San Martín en Córdoba (en castellà). Buenos Aires: Ministeri de Benestar Social, 1978, p. 137-138. 
  4. Barreda, Rafael. Diccionario biográfico contemporáneo sudamericano... (en castellà). vol. 1. Buenos Aires: H. Lacquaniti y C.ª, 1898, p. 68. 
  5. Páez, Adriano «Heroínas y patriotas americanas». La Revista de Buenos Aires, vol. 16, 1868, pàg. 93.